algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
19°

Neix Estefania de Boisnaudouin (1976)

"L'estació ferroviària lionesa una vegada més. Però quina diferència! La seva primera sortida havia estat de cantinera, amb la Pompette, amb els soldats zuaus, remuntant penosament l'accés a les andanes, l'assalt al vagó, la parla apressada i confusa dels mig embriacs, mans furtives cercant les seves natges. La seva segona eixida, com a dama postulant, amb una lludriola sota el braç i duent alhora un rosari, una bíblia i un certificat de naixement a nom d'Estefania Mourlon. La tercera, la d'avui, li feia fàstic. Per tal d'arribar-hi ho havia acceptat tot. El René no havia restat cullereta a la mà. Dotzenes de tes, sopars, balls, recepcions! Ho havia orquestat tot i sobrepassat l'imaginable, fins i tot el sumptuós vagó saleta que reflectia la magnificència del Segon Imperi, amb les seves cariàtides sostenint, entre cada finestra, el sostre abombat i estelat, i també amb els seients profunds i comfortablement feixucs, el mateix que les cortines de borles, faixes i festons.

Luxe feixuc, d'or espès i brodats camafeus grocs i verds que es repetien en els teixits, els draps, gases i llaços de tintes mústiques. I al vagó saleta arribaven les flors en manats, en rams, en cistells, com al castell de Compiègne per Santa Eugènia, quan envaien sales, cambres, passadissos, terrasses i escales. Ella el deixava fer, amb les mans lliures. Si ho haguera sabut! Però havent-li jurat obediència, ella li seguia el joc i ho continuaria fent fins arribar a Marsella, ja que René s'havia proposat acompanyar-la just fins el moment d'ella embarcar-se a bord de l'Araucaria, un vaixell de la companyia Dytteville i del qual ella mateixa havia triat el nom, set anys abans, en saber que aquella conífera, encara desconeguda, havia sorprès tots els naturalistes que havien acompanyat Cook el 1774, quan, rumb a Nova Zelanda, toparen amb una illa muntanyenca, Nova Caledònia".

És un fragment d'una de les novel·les de la sèrie Estefania de Marcel Gobineau, un gran èxit arreu de França i d'altres països dins el món editorial de les literatures de quiosc. Es tracta del feminisme contestatari portat per un personatge de ficció, Estefania de Boisnaudouin, que té una vida apassionada i molt moguda, aventures ambientades en el segle XIX, quan aquesta hermosa dona lluita per aconseguir la llibertat que una societat masclista i puritana li nega: la llibertat d'estimar a qui ella vulgui i quan vulgui, la llibertat de forjar la seva pròpia personalitat encara que, per aconseguir-la, hagi d'entrar en conflicte amb els prejudicis de la seva casta social, llibertat sexual sense més limitacions que el seu propi sentit de la dignitat. És, doncs, un personatge sincer, de provada franquesa, generosa, però que mai no perd de vista el perfil de la realitat. Com a teló de fons, els anys de la revolució i la comuna de París i el drama dels rebels deportats a una illa del Pacífic.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.