Les dones intel·lectualment vàlides, per un sector d'homes, solen ser lletges, no han de tenir gaire gust en vestir, millor que no sàpiguen combinar els colors i ni han de tenir ganes d'anar de compres. Així, és clar, estan més concentrades amb els objectius... En canvi, són moltes les dones que són capaces -així ho demostra l'actual panorama de la societat- de ser unes grans professionals en el seu àmbit i ser físicament agradables, i en molts casos atractives. Ni l'intel·lecte ni el físic no tenen per què anar de la mà, ni tampoc separats. Això ho tria la mare naturalesa i després la capacitat per sentir-se a gust amb una mateixa o amb un mateix.

I això és incontestable i inopinable, sobretot pels que ocupen càrrecs dins una democràcia que, en teoria, ens fa iguals i amb les mateixes possibilitats. Les males maneres que brollen de les paraules no només són masclistes i lamentables, també fereixen el viu del respecte entre les persones, primer, i després són falta de diplomàcia amb les institucions que aquelles dones representen, sigui en la política, sigui en el món empresarial, en el món de la moda, de la comunicació, de la literatura o en el món domèstic. Fer determinats comtentaris espontanis per després demanar disculpes és descortès, poc elegant.

I de vegades no basta una disculpa, perquè allò s'ha dit. És un atac directe al gènere femení, perquè de dones elegants i intel·lectualment vàlides, en democràcia, n'hi ha a "tort i a dret", com d'homes elegants i atractius intel·lectualment n'hi ha a la dreta, a l'esquerra i en el centre. El masclisme està massa present, encara. I la seva eradicació es treballa des de la base, des de l'educació. Sempre allà mateix. Així entendrem que en la societat ni les dones, ni els homes no són "floreros". Són, sobretot, persones, algunes de més vàlides que d'altres; algunes de més capaces que d'altres, sense que això ho triï el glamur personal.