nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Cook, a la mar del gel (1773)

"Dissabte. Els oratges són persistents del sud-oest al sud i això fins a les cinc del capvespre. En aquesta hora, el vent es calma i ens trobam a devers tres llegües del cap Pellisser. A les set s'aixeca un ventijol pel nord, nord-est, que ens va de primera; però dura poc, ja que cap a les nou retorna al seu primer quadrant nord-occidental i el vent s'endureix força, així que forçam la vela vers el sud-oest amb les gàbies a un sol rinxol i les veles majors. A mitjanit l'Adventure és a dues o tres milles de popa i després desapareix, i tampoc no el veim a l'alba, i suposam, aleshores, que ha virat i ha posat rumb al nord-est, raó per la qual l'havíem perdut de vista. Nosaltres, tanmateix, vàrem mantenir el rumb vers ponent amb vent del nord i nord-oest, que bufava de tal manera que finalment, després de trencar-se una gàbia nova, haguérem d'aparellar amb les dues veles majors. El migdia, el cap Campbell es trobava al nord, un quart oest, a set o vuit llegües de distància.

Diumenge, a les vuit del capvespre, el temporal de vent s'apavaigava un poc i saltava més cap al nord, de manera que anàrem a parar a la costa sota les muntanyes nevades, a unes quatre o cinc llegües de la part d'on ve el vent del Lookerson, on, segons tots els indicis, existia una gran badia. Si l'Adventure hagués estat amb nosaltres, hauria renunciat a tot pensament d'anar al canal de la Reina Carlota a cercar aigua i llenya, cercant-ho més al sud, puix que en el moment present el vent és favorable per navegar al llarg de la costa, però a causa d'estar els dos vaixells separats no tinc més remei que anar al canal per ser aquest el lloc de la trobada...".
Aquest fragment de diari mariner pertany a l'expedició que el capità Cook feia en una campanya per les zones antàrtiques entre 1773-1774 i que ens resulta curiós per comprendre les fatigues i preocupacions d'aquelles navegacions a vela per les immensitats oceàniques que conegueren igualment els nostres avantpassats.

El coratge, la bravesa, la gosadia i la capacitat física de sofriment marcaven aquells mariners. En aquest cas, Cook anava desorientat en no veure aparèixer el seu segon vaixell, l'Adventure, i els seus oficials creien que no podia estar embarrancat a Nova Zelanda per desconeixement d'aquells fons. Al final, Cook i els seus pensaren que Furneaux, havent-se cansat de donar cops de borda contra el vent contrari de l'oest, havia posat rumb al cap de Bona Esperança. I com que la temporada per a l'exploració de l'Antàrtic ja era avançada, Cook decidí no esperar més. Així, després de soterrar informació per a Furneaux, Cook salpà vers el sud.
"Potser hi ha un continent o una gran extensió de terra prop del Pol, no ho negaré; al contrari, som de l'opinió que així és, i probablement n'hem vist una part -escrivia-.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.