algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

El mal destí del rei de França (1524)

Francesc I, rei de França, havia entrat a Itàlia amb un poderós exèrcit. Després de recobrar Milà l'emperador Carles V, les seves tropes, comandades per Leyva, es refugiaren a la ciutat de Pavia. En el seu ajut acudí de pressa el marquès de Pescara. En aquell lloc, acampats, esperaren la presència de l'enemic. En un descampat de la zona es trobarien, finalment, les dues armades (1525), tot entaulant una formidable batalla. Leyva va sortir de la plaça i agafà el rei de França i els seus entre dos focs. La vida del monarca gal va córrer aleshores un veritable perill. Fet presoner pels tres soldats espanyols que refereix el cronista, aquella mateixa nit va escriure una carta a sa mare, dient-li que tot s'havia perdut, llevat de l'honor i la vida. Així explicava les coses el cronista: "Anava quasi tot sol quan un arcabusser li matà el cavall i anant a caure amb ell, arriba un home d'armes de la companyia de Diego de Mendoza, anomenat Joanes de Urbieta, natural de la província de Guipúscoa, i quan el va veure tan senyalat saltà sobre ell alhora que la seva muntura anava pel terra, posant-li un estoc a un costat, entre les escotadures de l'arnès, dient-li que s'havia de retre.

I quan Francesc I es va veure en perill de mort cridà: 'Respectau-me la vida que som el rei!'. El guipuscoà ho va entendre malgrat fos dit en francès i quan repetí que es retés ell digué que només es podia retre a la persona de l'emperador Carles. Després de dir això, el guipuscoà alçà els ulls i va veure prop d'allà l'alferes de la seva companyia que envoltat de francesos estava en perill, ja que li volien prendre l'estandard. El guipuscoà, com a bon soldat, per socórrer la seva bandera, i sense acord de demanar senyal de retut al rei, va dir: 'Si vos sou el rei de França m'heu de fer una mercè'. Ell va dir que de bon grat li prometia el que volgués. Aleshores el guipuscoà, tot alçant la visera de l'elm li mostrà la cara i la boca, a la qual mancaven dues dents davanteres de la part de dalt, i li digué: 'En això em coneixereu', i deixant-lo en terra amb una cama sota el cavall se n'anà a socórrer el seu alferes.

Ho va fer tan bé que amb la seva arribada evità que l'estandard caigués en mans dels francesos. Llavors arribà al lloc on era el rei un altre home d'armes de Granada, anomenat Diego de Àvila, que veié el rei amb els ornaments que li eren propis i li demanà de retre's, i el rei, després de confirmar que ho era, digué que s'entregava a l'Emperador. Demanà al presoner Diego de Àvila un senyal i aquest li donà un estoc que portava i també una manyopla, i Diego de Àvila feia tot el possible per treure'l de sota del cavall. Amb això arribà un altre home d'armes, aquest gallec de nació, anomenat Pita, que l'ajudà a aixecar-se i prengué el rei la insígnia de Sant Miquel que portava penjat al coll amb una cadeneta, puix aquest era l'orde de la cavalleria de França...".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.