Bolonya o Sony?
Un dels debats intel·lectuals més interessants que s'han produït en el darrer mig segle, no solament en el camp de la Història de la Ciència i de la Tècnica sinó també en el de la Història General, ha versat sobre quin era el factor o la causa que ha provocat un canvi tan cridaner i accelerat com el que s'ha pogut observar a la societat europea a partir del segle XVII. Dues idees han competit i enfrontat per a oferir-ne una explicació. La primera té les seves arrels en la teoria marxista i diu que els fets més importants han estat els canvis de consciència, de valors, de relacions socials i econòmiques, d'ordenació jurídica, etc. L'altra teoria argumenta, per contra, que el gran impulsor del canvi fou o foren bàsicament les innovacions cientificotècniques. En algun altre article he volgut explicar que el debat l'encetà Lynn White en un treball sobre la invenció de la collera, el guarniment que permet aprofitar la força dels èquids. Aquest debat em vengué al cap ahir, en sortir de classe, quan pensava com havien canviat les classes de l'any passat ençà.
En demanar-me el perquè del canvi, vaig pensar que hi podia haver dues interpretacions, semblants o paral·leles a les que he intentat exposar al principi. La primera que vaig considerar -la social i moral- seria la que defensaria la influència de les noves orientacions i principis pedagògics derivats, per exemple, de l'anomenat Pla de Bolonya. Idees i recomanacions didàctiques sobre programació, grups amb diferent nombre d'alumnes, participació més activa de l'estudiant, classes presencials i no presencials, cronogrames, i moltes altres orientacions o consells, que, a dir veritat, i tot i la meva bona voluntat, segurament no he acabat d'entendre en tota la seva profunditat. Aquesta interpretació -no cal, crec, que ho digui- està en la mateixa sintonia de la que exposava abans per explicar els canvis generals: causes de tipus moral i filosòfic, per dir-ho en poques paraules. No fou, tanmateix, aquesta, la interpretació per mi més plausible, en aquella momentània reflexió sobre per què havia canviat tant en poc temps la manera d'impartir classes.
Em semblà que la causa fonamental del canvi no havia estat de caire filosòfic, sinó de tipus tècnic, una tècnica que m'havia exigit, ai!, una petita inversió de capital: 80 euros. Per poder defensar o argumentar la meva hipòtesi, necessit recordar que a l'edifici on faig classes, l'Anselm Turmeda, hi ha a cada aula un videoprojector que projecta sobre la pantalla el que veus a l'ordinador. Aquests aparells no tenen, però, reproductor de so, i això imposa unes greus limitacions, unes limitacions que he pogut superar gratant-me la meva, ara ja del tot buida, butxaca i adquirint dos altaveus que m'han costat els 80 euros que abans esmentava. Ha estat, tanmateix, la millor inversió de la meva vida! Gràcies a aquests estris, ara els meus alumnes i jo, a les classes d'Història de la Ciència o de Comunicació Científica, hem pogut veure -i sentir- Carl Sagan recorrent les illes gregues on va néixer el pensament racional i veure els experiments que serviren a Hiparc per demostrar l'existència de l'aire o a Eratòstenes per explicar que la Terra era redona.
Hem pogut gaudir, igualment, amb imatge i so, de dues extraordinàries pel·lícules -A la recerca del foc i El nom de la rosa- per il·lustrar, respectivament, el problema del naixement del llenguatge i de la transmissió del coneixement a l'època medieval. No puc oblidar-me, tampoc, dels vídeos que mostren com els sumeris escrivien sobre tauletes o els egipcis sobre papir. També l'invent de Gutenberg i les seves, mai suficientment ben ponderades, repercussions. Els altaveus són, lògicament, de la meva propietat, la qual cosa m'obliga a transportar-los cada dia del cotxe a les aules. Em suposa una certa incomoditat, però tenc una bona compensació. Carregat amb el meu air-book, l'ipad i els altaveus em sembla, a vegades, ser una "rock and roll star" dirigint-se cap a un concert. Sé, tanmateix, que no ho som, una "star". Som només un professor provincià, però un professor enormement agraït a Sony. Tant -o més- que als ideòlegs de Bolonya. I, per acabar, benvolguts lectors, no us preocupeu gaire pels meus 80 euros: els recuperaré demà a Son Pardo: sé qui ha de guanyar el Critèrium dels dos anys.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
enyor Bujosa: dues preguntes: Amb quina llengua fa vostè les seves classes? Quin és el cavall per el que avui apostarà vostè?
I ja veus que hi ha mestres que volen un bon garrot i l'autoritat de l'exèrcit per tal de fer que els alumnes aprenguyin alguna cosa. I és que hi ha mestres ben incompetents, que no saben ni fer-se apreciar, ni fer-se estimar, perquè no saben ensenyar. La seva única preocupació és que els alumnes els deixin fer el xubec.
Marx dixit que el motor de la història és la lluita de classes, i crec que és un fet absolutament actual. Les innovacions científiques i socials deriven d'aquest primer element que ha caigut en l'oblit però que veim en la pràctica diària (ara mateix a França en vaga)
xesc: amb els teus articles honores, de la millor manera possible els que propiciaren la teva venguda a la UIB. A alguns, però, els fa una mica de mal de panxa.
En que gasten els diners? En viatges, especialment aquells que saben atracar-se al poder.
Profesor Bujosa: enhorabuena por sus artículos, no me pierdo ni uno. Cuando he leido este ultimo me he hecho una pregunta: ¿qué cara habran puesto las autoridades de la UIB después de haber pesdido la calificación de excelencia para su universidad al enterarse que si los profesores quieren que los videos o películas se oigan necessitan llevarse a clase sus propios parlantes? ¿Es que nadie antes de usted se habia dado cuenta de tal despropósito? ¿En que se gastan el dinero que nuestro Govern les da?
Jo també som professor, d'institut, i he fet coses semblants. La veritat és que en dos cursos les meves classes han canviat molt. I crec que per a bé d'alumnes i meu.
Molt lloable, Dr.Bujosa, el vostre interés i despesa personal per millorar amb la tècnica els coneixements dels vostres alumnes. Veig que no sou d'aquells que sempre esperen que els altres els arreglin els problemes o les deficiències que pateixen. Voldria que la vostra intuició amb els cavalls tingui èxit i recupereu els 80 euros, que bé us ho mereixeu,