Copes i Art

Per poder estrenar a Barcelona i a Palma les meves obres, allà els anys setanta, vaig haver d'invertar-me un país inexistent, cap connexió de la trama política irònica amb la realitat. Vaig escriure el topònim sa Pobla a l'inrevés, i ja tenim "Albopàs", país imaginari que no tenim -qui s'ho creia?- cap relació amb l'"España" d'aquella època.
Art i Copes és una bona idea -o va ésser una bona idea artística festiva. Actualment, no sé si per massificació de persones que volen més copes que art, s'ha degradat l'esdeveniment, s'ha trivialitzat. En alguns bars i indrets habilitats, hi havia una desorientadora i excessiva concentració de pintors i d'obres. No de copes.
Agafant-ho per la cua, amb el resultat d'"Albopàs". Faré la volta a l'inrevés.

Vaumar Cafè: Mario Taipe. Sa Taverneta: Rafel Català. La Concòrdia: Joana Mir. Plaça Vuit: Adolf Gil - Pau Mateu. La Penya: V. Borisov - A. Aguiló - C. Salas. Els Cavallets: M. A. Mir. Pau 13: Company - Llabrés - De la Mata - Payeras - Serra. Casa Miss: Jorge Azri. Cas Cotxer: Xisco Grimalt. Can Verdal: Bel Perelló. Can Nadal: Ferran Pizà. Can Cotà: Joan Martorell - Biel Noguera. Can Calent: Pep Cirer. Bar Plaça: La màgia dels infants (Toni Gost). Ajuntament: Andreu Aguiló. I al Museu, a l'àmplia sala Junts. Tots els pintors.
Pintura infantil a la plaça. I, als bars copes i joia col·lectiva. Això, copes i art, el que passa aquí, a Ciutat i a qualsevol vila.