La cancellera alemanya Angela Merkel ha donat per morta la multiculturalitat al seu país i, de rebot o per empatia, a Europa. Al contrari d'altres dirigents de dretes, que coquetegen de forma vergonyosa amb els principis xenòfobs de l'extrema dreta, no tanca les portes del país als estrangers sinó que pretén acollir-los. Acollir no significa ubicar-los físicament en una espècie de reserva sinó ubicar-los en la cultura del país perquè puguin competir en igualtat de condicions. D'això es tractava quan parlàvem de la necessària igualtat davant de la llei, irrenunciable senya d'identitat dels estats que es pretenen de dret.

Té igualtat qui no domina la llengua del país, les seves lleis i costums? Evidentment, no perquè no pot exercir la seva llibertat d'escollir. Ha fet falta el fracàs evident de la multiculturalitat perquè ens adonem que les polítiques de respecte a la diferència no poden passar per sobre del coneixement obligatori dels trets definidors del país d'acollida. Una vegada coneguts, és a dir una vegada amb igualtat de condicions, que cadascú triï com vol viure, però no abans.