algo de nubes
  • Màx: 20.5°
  • Mín: 10.84°
10°

La dictadura simpàtica

Un dels baròmetres del CIS publicat aquests últims dies posa de relleu un progressiu descens en la valoració del règim democràtic. L'enquesta avalua la totalitat d'Espanya; servidor no ha pogut accedir als resultats que descriuen l'estimació de la democràcia a les nostres Illes, cosa que promet ser ben interessant. Com sigui: a la totalitat d'Espanya un 8% dels enquestats pensen que, sota certes circumstàncies, una dictadura pot ser preferible; un 11 % són indiferents, és a dir, els és igual un règim com l'altre, mentre que un 80 creu que la democràcia es preferible a qualsevol forma de govern. El més preocupant, però, és que a Catalunya creix la indiferència, tot un 22%, mentre que un 8% estimen que la dictadura pot ser preferible. És a dir, hi ha més d'una quarta part de la població catalana procliu a deixar malmetre la nostra democràcia; massa gent sembla que no faria escarafalls davant d'una dictadura.
Quan hom pensa en una dictadura, però, ¿en què pensa? Hi ha moltes realitats dictatorials: des dels totalitarismes als autoritarismes, des de les dictadures d'esquerres a les dictadures de dretes. Del terror roig al terror negre; d'una certa obertura autocràtica paternalista i poca-solta a un total tancament social, amb tota la societat organitzada com un exèrcit gegantí. La història ens mostra tot un ventall de possibilitats dictatorials: no és el mateix Franco que Stalin; no és el mateix Hitler que Gaddafi; no és el mateix Pol Pot que Castro; no és el mateix Mussolini que Kim Jong-il. ¿En quina dictadura pensen els nous enemics nostrats de la democràcia? Crec que no és difícil endevinar-ho.
Allò que ha de superar la democràcia no ha de ser una dictadura militar autoritària i reaccionària de les que miren cap a un mite passat (una restauració d'alguna forma de franquisme, per exemple, cosa que només sostenen mitja dotzena de caps rapats), sinó alguna forma de poder total popular, igualitari, antiliberal, xovinista, antiglobal, que consumi en el present tots els ideals del progressisme. La ultradreta que acapara a dia d'avui l'opinió pública no coqueteja amb cap projecte dictatorial -el feixisme és mort-: és la punta de llança d'una nova forma de reacció que consisteix en l'abolició d'allò social pels individus més ben preparats, per les llengües majoritàries, pels poders assentats, tot en nom d'un ultraliberalisme amb connotacions nietzscheanes, de domini dels més forts, amb una fe irracional en l'economia de mercat, com si aquesta pogués curar totes les malures del grup social. Aquests són els que confien que la llibertat superi la democràcia, que la deixi obsoleta.
És a l'esquerra on hi nia la serp més grossa. És l'esquerra la que vol -almenys en les seves derives radicals- que la democràcia substitueixi la llibertat perquè considera que aquesta sempre afavoreix els mateixos, és a dir, els poders econòmics. Vistos certs aldarulls, llegits certs articulistes o pensadors imprudents, escoltats certs discursos generacionals o alguns comentaris al meu articulisme, no tinc cap dubte sobre quin tipus de dictadura ara cauria simpàtica.
Escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per La llibertat no és una abstracció, fa mes de 13 anys
M'imagin que llibertat vol dir capacitat d'optar. Qui no es pot sostenir vitalment no té capacitat d'optar a res.
Valoració:2menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
Una cosa és considerar que votar cada quatre anys és molt poc democràtic, que sa participació ciutadana hauria de ser intensa i constant (s'anarquia, en definitiva), i una altra haver de tenir un govern des "més preparats" o es "més savis" (una elit, en definitiva) o que no se mos pot amollar de ses regnes i jo crec que malauradament en tota aquesta onada antidemocràtica priva més sa darrera postura que sa primera
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente