Ja no és com antany que la ignorància, induïda, podia explicar determinats desbarats sobre la qüestió lingüística. Quan qualcú, avui dia, diu aquestes bajanades és recomanable considerar-les mentides, en el sentit que l'autor sap que distorsiona la realitat. El perill, per als qui construeixen mentides, és que, bastint-les sobre fals, quan es fan massa grosses s'esbuquin sobre els qui les han aixecades.
És mal de creure que les declaracions de la setmana passada del president del PP balear fossin un errada. No és en un detall que hi ha error, sinó que no hi ha veritat en cap part de les seves afirmacions.
L'errada, per molt desgraciada que sigui per un aspirant a governar les Illes Balears, no és sols que es comprometi a "eliminar" una norma que, al seu dia, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament balear. Ni tan sols que confongui la Llei de normalització lingüística amb el Decret de mínims. També és errat creure que, en les circumstàncies actuals, l'ensenyament en català o molt majoritàriament en català impedeix que els infants aprenguin castellà. Però igualment és errat considerar que només són formes pròpies de les Balears capell i tassó, i que no ho són barret i got; i errat també és afirmar que a l'escola o amb el procés de normalització qualcú vulgui substituir capell per barret o tassó per got. Massa errades perquè no encaixin com a peces d'una gran mentida.
¿D'on deu treure la informació per determinar què és genuí i que no ho és? Segur que no la treu de l'observació atenta de la llengua parlada ni de la lectura de texts d'aquí. Potser la seva escola de balearitat són alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid, perquè les barrabassades, pròpies dels qui no en saben gens i dels qui van amb mala fe, són les mateixes.
No sé si aquestes coses que diu, de la llengua, van orientades a un sector de votants del PP, a tots els votants del PP o a tots els ciutadans de les Illes Balears; però pareix que -si no ho és ell- tracta de bàmbols els destinataris. Això sí, sempre en trobarem que passen gust de ser tractats d'aquesta manera.
Proclamar-se defensors de la llengua dels padrins, de les seves particularitats, s'ha fet reiteratiu entre aquests que s'oposen a la normalitat del català. Però és ben clar -per l'ús que en fan i pels exemples que en posen- que en són un grans ignorants, de la llengua dels padrins. D'uns padrins que mai no qüestionarien la, en el nostre cas, mallorquinitat de formes que els seus néts neguen i, segurament, els retraurien la poca genuïnitat de la seva manera de parlar. Potser allò que enyoren de la llengua dels padrins és la posició que va ocupar en la major part de la seva vida; una posició marginada de l'activitat pública, i uns usos limitats, quasi exclusivament, a l'àmbit privat dels indígenes. Una bona prova de l'interès que realment deuen tenir per la llengua dels padrins seria veure amb quina llengua parlen amb els seus fills o amb les seves parelles, molts d'aquests que tant d'entusiasme mostren per la dels padrins.
Les rectificacions posteriors són tan sòlides com les afirmacions que les han motivades. L'oferta de pactar un acord sobre el tema lingüístic amb el PSOE o amb qui sigui, fa pensar en piròmans que es volen fer passar per bombers. I l'anunci d'una reunió amb experts augura nous desastres, si aquests experts són tan lúcids com els que el deuen haver assessorat fins ara.
Si la majoria dels illencs, en lloc d'aturar-los amb un "Ca, barret!", continuen llevant-se el capell davant aquesta classe de personatges, potser sí que, fent comptes tenir un país, just arribarem a casa de barrets.
Sociolingüista
