Fa poc, en una interessant xerrada a l'alberg de la Victòria, el periodista Joan Riera ens parlava de la voluntat de resistir que ha tingut el poble mallorquí durant els darrers cinc-cents anys, voluntat que ens ha fet sobreviure com a poble fins a dia d'avui.

Els mallorquins, tal volta, no reaccionam de manera exagerada o virulenta davant un atac, sinó que reculam una passa i amb seny, tret que defineix el caràcter illenc, esperam amb paciència el millor moment per refermar les nostres senyes d'identitat i el nostre tarannà.

Els atacs constants que va fent el PP de Carlos Delgado i José Ramón Bauzá no crec que siguin simples lapsus lingüístics o sortides de to, són el seu projecte de regió, no poden dir país perquè les Illes no són el seu país, són el que volen fer durant els propers quatre anys, ja que es veuen amb majoria absoluta.

De fet, pareix que ja es reparteixen els càrrecs, i realitzaran el que fa una sèrie d'anys desitgen, aniquilar la unitat de la llengua i convertir la nostre comunitat en una més, sense trets propis que la diferenciïn d'altres comunitats més còmodes per ells, com Múrcia o Madrid.

I és que així poden traslladar el discurs centralista i uniformador que fan al carrer Génova de Madrid sense necessitats de pactar o molestar-se a escoltar els regionalistes o altres veus no tan radicals.

Però no compten amb aquest sentiment mallorquí de resistència que tenim aferrat al nostre ADN com una paparra, és el bagatge de generacions i generacions, és l'herència dels nostres padrins que de manera callada i soferta resistiren envestides pitjors i més cruels.

El primer ministre anglès, Wiston Churchil, en el seu primer discurs davant la Cambra del comuns, 1940, va afirmar que "no tenc res més a oferir que sang, esforç, suor i llàgrimes", no cal que ens posem tan dramàtics davant la situació, els enemics tampoc no fan tanta por, a més no crec que amb aquestes ficades de pota el PP tingui majoria absoluta al 2011.

Però si desgraciadament l'aconsegueixen i duen a terme els seus anhelats plans d'esbucar el que som i hem estat, segur que unes altres paraules de Churchil sí que es podrien aplicar al que molta gent faria: "Defensarem la nostre illa al preu que sigui. Lluitarem a les platges, lluitarem en els llocs de desembarcament, lluitarem en els camps i els carrers, lluitarem en els carrers, lluitarem a les muntanyes, no ens rendirem mai...".

Perquè aquest és el nostre tarannà, aquesta és la nostra herència que em de lliurar a les generacions que vendran.

Potser al 2011 perdem una batalla, però segur que el 2015 serà el nostre moment...