algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

Sobre la bondat humana (1915)

"Reflexionant sobre totes aquelles coses, Philip s'anava convencent que en els pintors, escriptors i músics hi havia una força que els empenyia a abastir-se en la seva feina d'una manera tan completa que era inevitable que subordinassin la vida a l'art. Caient sota una influència de la qual s'adonaven plenament, es convertien en l'esquer de l'instint que els posseïa, i la vida relliscava d'entre els seus dits sense que fos viscuda. Però segons ell creia, la vida havia de ser viscuda i no pintada; i desitjava realitzar totes les experiències i extreure de cada minut l'emoció que pogués oferir. Es va decidir a donar la passa, disposat a acceptar el resultat, i va resoldre dur-ho a terme el més prest possible. El dia següent corresponia a Foinet visitar l'escola. Philip va pensar demanar-li, sense més preàmbuls, si creia que valia la pena seguir amb els estudis de pintura...".

Aquest fragment correspon a la novel·la de William Somerset Maugham Of human bondage, publicada quan ja feia un any que havia esclatat la Primera Guerra Mundial i, com diu el mateix autor, es suposava que el públic estava cansat de llegir parts de guerra, cròniques d'enviats especials i articles d'estrategs de cafè, els quals profetitzaven que tot acabaria passades unes quantes setmanes. Una novela podria constituir un al·licient. I, de fet, la novel·la fou molt ben acollida. Somerset Maugham qualificava aquesta obra com la més difícil de la seva carrera, la més complicada, però també la més sentida i propera. El gran escriptor anglès va dur, ell mateix, una existència de novel·la. Frustrat pastor, metge, periodista, agent de l'Intelligence Service, diplomàtic ocasional i moltes coses més, entre les quals viatger incansable. Va voler explicar, en aquest relat, "la ciència del viure" i analitzà l'ésser humà" i tot allò que l'envolta fins a les darreres conseqüències. Han dit que Of human bondage és una autobiografia desfressada, redactada entre persones i llocs verídics. Potser sí.

"Philip va caminar silenciós al costat del seu mestre. Es sentia anímicament petit. Mai havia cregut que Foinet hagués volgut veure a l'instant les seves obres. Va pensar que així no tendria temps de preparar-se ni de preparar-lo. Tremolava d'ansietat. En el fons del seu cor tenia adormida l'esperança que Foinet, després d'haver contemplat els seus quadres, dibuixàs un somrís -quelcom que s'esdevenia molt poques vegades- i que li donàs la mà tot dient, en el seu francès, que aquelles obres no estaven gens malament. Que seguís endavant. Que tenia bona vena d'artista. I el cor de Philip bategava amb ardor sota aquest pensament. Quin alleugeriment! Quina alegria! Seguiria treballant aleshores amb tot el coratge del món i ben poc importaven les privacions, les fatigues o les desil·lusions si, tanmateix, estava destinat a arribar a la meta. Havia treballat de valent i haguera estat molt cruel que tanta feina resultàs inútil...". El desig, la vocació, les ambicions, la lluita per la vida i tota una vida per lluitar, el sentiment de l'artista, la por de l'artista, el regal d'un aplaudiment...

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.