algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

El mínim i els mínims

Divendres Josep Ramon Bauzà cometé un error tàctic, propi d'un principiant. Vull pensar això abans d'imaginar un escenari en el qual la identitat i els símbols del país també es compren i es venen, amb la mateixa naturalitat amb què històricament es comerciava amb les persones. Un escenari en el qual, com afirma Teodor Suau, la propaganda fa passar per necessari allò que és pefectament superflu. I diríem més, allò que és tòxic per a la col·lectivitat, malgrat que ens reporti beneficis a una minoria.

En realitat, la llenegada de Bauzà només és perdonable a un professional debutant, que té accés a alguns minuts de contacte amb el joc, però que li manca més participació en la competició oficial. Rectificar és de savis. Però al marge de l'abast que té un avís d'aquestes característiques, allò que s'ha posat de manifest és que el país necessita més que mai líders amb habilitats i vocació de cohesionar i, naturalment, capdavanters respectuosos amb allò que forma l'inventari emocional dels ciutadans. Deng Xiaoping preguntava: "I vosaltres, els europeus, que sou tan poquets, per què no us posau d'acord?".

Una frase que servidor associava a la realitat mallorquina en sentir-la, una vegada més, també aquest divendres, en boca d'Eugeni Bregolat en la presentació de Felipe González a Barcelona. Un cop més, hom es pregunta per què nosaltres, els illencs, que en realitat som poquets, no tenim més capacitat d'entesa i no feim una passa en direcció al futur, una passa significativa que comenci pel respecte a l'esforç, el sacrifici i les conviccions dels representants de la sobirania popular, durant els darrers trenta anys de democràcia. Respectar significa reconèixer que s'ha fet un trajecte, en alguns casos de mínims, però mínims imprescindibles per assegurar la convivència, la supervivència i els drets de la ciutadania que sent les Illes Balears i que s'emociona amb allò que tenim de particular i de singular, al marge de les sensacions que experimenta davant els símbols que enquadernen aquesta miscel·lània que és Espanya.

La política de mínims sol esser el resultat del possibilisme polític i social, és a dir, la capacitat d'arribar al màxim acord, malgrat que sigui en realitat mínim per a la majoria. La intervenció de Bauzà, en el seu conjunt, és un avís, una prova que els observadors han arxivat i posat a disposició dels especialistes. és una mostra que requereix un balanç en profunditat, precisament perquè ningú no es confongui. Els materials defectuosos també serveixen per experimentar en la fàbrica de les idees i de la imaginació. Perquè, com afirma José Antonio Marina, la ciència també s'ocupa d'allò que podem denonimar mínim.

Davant aquesta realitat enrarida i emboirada, en sentir aquest soroll que sobrevolava en l'imaginari de les Illes Balears, hom pogué constatar que esclataren totes les alarmes. Els senyals d'emergència es van activar a la majoria de cases de la Part Forana, en la majoria de centres de poder, també en el Partit Popular. En realitat, hom no gosa pensar que tot això només és un indici d'allò que podria passar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Crec que no vas massa bé, fa mes de 12 anys
La part forana no és cap garantia de res. Els criteris lingüístics no basten, perquè el pes del pensament profundament reaccionari és superior a la reivindicació lingüística i de la mateixa manera que els Pla,Salvà,Riber convivien amb el franquisme al que donaven suport, els suposats regionalistes del PP donaran suport a Bauzà i Delgado. I fins i tot a Lluc. el bisbe Campins votaria per Bauzà si pogués moure les mans.
Valoració:2menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 12 anys
Disculpa l'atreviment, Pere, però l'error de divendres no és tàctic sinò unan traïció que li provocà el seu subconscient.
Tu veus que una part del mateix PP no hi està d'acord, per tant el que passà divendres fou que la veu del Sr.Delgado parlà per boca del Sr.Bauzà manifestant el que ells pensen.
Tot el que diuen avui és estratègia per no perdre vots o per aconseguir els vots de UPyD.
Els qui poden estar més contents són els d'UM : aquestes declaracions les fan guanyar molts vots.
Ah, a veure si entre tots començam a experimentar en la fàbrica de les idees i de la imaginació... tot i que sigui amb materials defectuosos. Gràcies Pere.
Valoració:3menosmas
Per Quin fàstic!, fa mes de 12 anys
Sempre hem vist que aquí som pocs i mal avenguts. I en la majoria de coses estam sota mínims, i encara ens volen minimitzar més. On arribarem?
Valoració:6menosmas
Per Pit, fa mes de 12 anys
Com et pots entedre amb un Carlos Delgado? Els xinesos ho tenen millor. Una cultura monolitica i si no... Tianamen!
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente