L'opinió pública va d'allò més carregada i aporta visions i versions que naveguen gairebé sempre per aigües estancades, sense vida i sense aquella energia que hom espera de les aigues com element de salut pública. Casualment, adesiara compareixen llibres amb vocació d'aportar elements d'anàlisi pels temps present, tot i que enfoquen el passat i ordeixen el fil de la història. Obres que, tanmateix, aporten arguments i condimenten el present amb espècies del passat. Ens referim, singularment, a dos llibres publicats aquest 2010 a Mallorca, ambdós dedicats a reforçar una idea de la beneficència pública i dels serveis socials amb clau moderna.
El primer està dedicat a la figura de Guillem Moragues i Rullan (Petra 1771 - Barcelona 1836), de Valentí Valenciano. El segon, titulat De la beneficència a l'estat del benestar. Història dels serveis socials a Mallorca (s.XVI-XX), coordinat per Aina Pascual, amb textos de Miquel Deyà, Pere Salas i Fernanda Caro. Tots dos tenen la virtut de situar el lector davant respostes de política social, en el cas específic del liberal Guillem Moragues com a primer impulsor de les polítiques liberals de beneficència pública, com a primer projecte social d'un estat liberal que entenia els serveis socials com un deure de la societat amb els ciutadans i com un dret dels ciutadans més febles a rebre un servei. En aquest sentit, Valenciano ha destacat precisament la trajectòria de Moragues com un compromís per passar de la ignorància a la il·lustració, i de la misèria al benestar, tot prioritzant educació i serveis socials com eix de les primeres polítiques liberals a les Illes Balears tot just en la conjuntura de consolidació del model liberal d'estat, el 1833.
Va la pena llegir amb calma el projecte escolar i la proposta de beneficència pública de Moragues en qualitat de primera autoritat de l'estat a les Balears. En molt poc temps, Moragues executà un pla d'acció i inicià un trajecte de política social que avui, molts d'anys després, Valenciano ha recuperat i ha retornat a la societat illenca. La segona proposta, promoguda pel Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca té un esperit didàctic i es tracta d'un llibre destinat a divulgar un projecte institucional amb una trajectòria llarga i solvent, a prestigiar aquests serveis perquè així ho ha reconegut la societat, però al mateix temps a recordar i a restaurar el mapa del passat, precisament per prendre consciència que venim d'un temps carregat d'experiències i de trajectòries certament valuoses, de compromís i de professionalitat en un terreny que no perd crèdit davant la ciutadania.
Les institucions, les entitats ciutadanes, les confessions religioses i molts ciutadans a títol individual han teixit una història social que esperava que algú resumís i publiqués en forma de llibre. Ara aquesta història es podrà aprofundir i enriquir encara més, però sobretot serà més coneguda i reconeguda, i hom podrà constatar com en temps de dificultats singulars i en temps de bonança són molts els que significaren al costat dels illencs més febles. Com se suposa, ens referim a llibres destinats a ser un contrapunt a obres amb vocació a irritar. Llibres que mai no generaran titulars en els mitjans de comunicació i que no aspiren a fer-ho.
