L'entrada de la tardor ha deixat el president del Govern espanyol ben refredat. La vaga general -descafeïnada i a deshora, però vaga-, la derrota de la seva candidata a les primàries de Madrid i, encara més, la superació de la xifra dels quatre milions d'aturats han format un virus gairebé letal per a Rodríguez Zapatero. De fet, mitjans d'arreu de l'Estat declararen ahir l'entrada oficial en una nova etapa: el postzapaterisme. I ho feren essent conscients que l'esgotament del projecte ZP ve de lluny i no s'explica només per l'estroncada que la crisi ha generat sobre les polítiques de xecs impagats dels socialistes. N'hi ha prou de veure l'apatia i el descontentament -si no la ràbia- que s'han estès, no només entre els votants, sinó també entre la militància socialista. I poques coses hi ha que siguin més difícils de remuntar que el sentiment de desfeta.
Arran del desastre en què s'ha convertit la legislatura de ZP, el canvi d'un govern mancat de lideratge hauria de significar una bona notícia per ella mateixa de cara a superar l'estancament actual. Però no és així. L'altre partit majoritari, el popular, no ha presentat encara cap proposta alternativa seriosa per redreçar la situació. Ni a Madrid ni aquí. Bauzà, com Rajoy, s'ha limitat a una oposició de perfil més que baix, fent el possible per no haver-se d'enfrontar als seus rivals cara a cara en l'autèntic camp de batalla d'aquesta democràcia, que és el Parlament. El millor exemple d'aquesta política de l'estruç el tenim en el pervertit debat sobre l'orientació política general del Govern, amb un Bauzà refugiat a la tribuna. A més, Bauzà, com Rajoy, s'ha mostrat incapaç de posar ordre als exabruptes dels sectors més radicalitzats de la seva formació, quan no els ha assimilat, i s'ha allunyat de la moderació i del centre que durant tants anys havien reclamat els populars.
Malgrat tot, el Partit Popular ho té tot de cara per recuperar les cadires de la Moncloa i del Consolat i ocupar-les durant una temporada llarga. En aquest escenari, clama al cel la brega que vessen sobre els diaris els partits que tot just suren en l'aigua del bipartidisme, desaprofitant una oportunitat immillorable per treure profit, junts o per separat, de la deriva de populars i socialistes.