muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
15°

El Pepé i la festa de la raça

SENCELLES
La mà del Dúo Dinámico (Josemon Bauzà/Carlitos Delgado) s'ha començat a notar en el dia a dia del Pepé. Per exemple: els rellotges ja no caminen com abans. L'executiva opinava que no havíem de diferenciar-nos de les Illes Canàries, de manera que també ja anem una hora retardats respecte a la Península. A posta Josemon va arribar misses dites a Sencelles per a la proclamació de la candidata conservadora a la batllia.

A la porta del local l'esperava un dels representants més conspicus de la dreta de tots els temps, Ventura Rubí.

-Don Ventura -va demanar-li Josemon-, ¿lleva mucho rato de espera Antoñita Vallés?

-Tant que si fos home ja s'hauria hagut d'afaitar de bell nou -li va respondre Ventura Rubí.

-Si una madre espera el parto nueve meses -li va respondre Josemon-, una aspirante a cargo público bien puede aguardar horita y media a todo un Presidente regional del Partido Popular.

Va cercar amb la mirada, la mirada de Ventura Rubí. Era evident que volia dir-li alguna altra cosa.

-Entre nosotros, don Ventura, se me ha pasado el tiempo en una conferencia inspiradísima del profesor Ortega Lara -va explicar-Josemon Bauzà a Ventura Rubí-. Afirmó rotundamente que la lengua mallorquina no es catalana en línea radicalmente opuesta a Chomsky.

Va tossir, Ventura Rubí. Estava desconcertat.

-I qui és Chomsky...? -li va demanar.

-Un marisabidillo que se las da de lingüista.

Va moure el cap en senyal d'estar-ne al corrent, Ventura Rubí. Va comentar:

-És a dir, un mestre d'escola.

-Supongo -va admetre Josemon Bauzà-. El profesor Ortega Lara le dio un revolcón.

-I qui és aquest? -va demanar Ventura Rubí, sense gaire interès a saber-ho.

-Un funcionario de prisiones -el va informar Josemon.

-Pero sobre todo -va matisar Carlitos Delgado-, un patriota.

CULTURA
Sens dubte a l'organigrama cultural de la Nova Mallorca, el Círculo Balear ocuparà el lloc de l'OCB. La setmana passada va organitzar un acte d'homenatge a Ortega Lara i ara es disposa a preparar els actes commemoratius del Dia de la Hispanitat.

-La cultura es nuestra asignatura pendiente- va advertir Josemon Bauzà.

-Hagamos que Mallorca huela a seso del uno al otro confín -va exclamar Carlitos Delgado-. Si de mí dependiera, me traía a Pemán a conferenciar en el Círculo Medina.

-Ja és ben segur! -va replicar Miquel Ramis-. Però en Pemán és mort i el Medina ha desaparegut.

Va posar cara d'estranyesa, Carlitos.

-¿Y dónde organiza sus orgasmos culturales el Círculo Balear de FET y de las JONS? -va demanar, intrigat.

-Tampoc es Sirculo Baleà té res a veure amb Falange -li va respondre Ramis.

-Incierto! -va replicar-li Carlitos-. El Decreto de Unificación fue promulgado el 19 de abril de 1937 por Don Francisco. Y a partir de ahí, todo lo que no se unificaba, se fusilaba.

Varen explicar-li que "es Sirculo Baleà" és un invent força posterior. Concretament dels temps de la consolidació democràtica, encara que totes les seves accions traspuen un perfum anyenc, prou definit.

-Vamos a ver -va intervenir Pere Rotger-, yo creo que sin renunciar a la españolidad que es consubstancial a nuestra forma de ser...

-'Bravo! -va exclamar Carlitos Delgado, alhora que feia mamballetes.

-Idò això -va continuar Pere Rotger, ara en català, perquè la llengua ja se li travava-. Crec que tot i ésser, com som, més espanyols que el vi de missa (i recordava quan sonava l'himne nacional en el moment de la consagració), hem de retre homenatge a un escriptor balear.

-Ja ho crec -va exclamar Madò Catalina-, a mossèn Costa...!

-A un curilla...? -va protestar Carlitos Delgado-. Seguro que es rojillo. Ahí está Jaime Santandreu, sobreviviendo a Lenin.

Tothom va estar-hi d'acord. És cert que mossèn Costa i Llobera mai no va ésser sospitós de vel·leïtats esquerranes o obreristes, però portava sotana.

-Y bajo la sotana -va sentenciar Josemon- puede disimularse la cruz o el trabuco.

També tots hi estigueren d'acord. Madò Catalina va senyar-se i va demanar disculpes per la proposta que acabava de fer. Va justificar-se.

-Ara és temps de raors -va dir-. I què voleu...? Uns peixatons tan gustosos i tan d'aquí i amb aquestes carns tan blanques... Em pega un subidón de mallorquinisme que no em deixa veure els perills.

-Tranquila, Catalina Cirer -li va dir l'Últim Jinete d'Alcalá, tot passant-li una mà fraternal pels cabells en punta d'eriçó de l'exbatllessa-. Ahí estamos los de la Vieja Guardia para hacerte rectificar.

-Plumillas baleares que comparten con nosotros el sentido de la Hispanidad hay mogollón -va afirmar María Luisa Cava de Llano Carrió.

-Ja em diràs quins -va reptar-la Maruja d'España.

-Si les dicen que peligra su cacahuete diario, pasan de la docena -va respondre-li-. Desde don Lorenzo Riber a nuestro Baltasar Porcel.

-¿Heu pensat a fer un homenatge a don Pep Maria Tous i Maroto...? -va proposar Gabriel Cañellas.

I davant el desconeixement que tots en tenien, va excusar-se.

-Jo no en sé gaire cosa, no vos pensàssiu -va balbucejar-. Una veïnada dels senyors avis en recitava un, de poema, a la Creu de fusta de la Seu, seguit, seguit, com si fos el rosari.

I dempeus va recitar:

-Frente al mar; por pedestal/ la muralla defensora/ y por sombra protectora,/ la de nuestra Catedral.

-'Bravo! 'Bravo! -va cridar, Carlitos Delgado.

-Don Biel, és hermosíssim...! -va exclamar Madò Catalina.

-No, idò heu tengut sort -va respondre Cañellas, desconcertat pels elogis-. Aquest i Cap pelat Titina són els únics que en sé.

-T'ha agradat...? -va demanar Miquel Ramis a Josemon Bauzà-. I aquest va fer un gest que volia dir no gaire.

-No comprendo vuestros elogios -va respondre finalment-. Ni que se tratara del letrista de Hala Madrid.

I va tancar la reunió:

-Volvamos al Día de la Raza con lo tradicional: desfile callejero de Nuevas Generaciones con acompañamiento de bombo y platillo.

Va fer una pausa. Va prosseguir:

-Suelta de palomas y flamear trémulo de rojigualdas por doquier.

-¿Y ofrenda floral a los Caídos? -va voler saber Rodríguez.

-Dejémosla para otro año -va decidir Josemon-. Para cuando ya no coleen.

-Què vols dir...? -va estranyar-se, Pere Rotger.

-I què ha de voler dir...? -va intervenir Miquel Ramis-. Que no t'hi acostis. Que no veus que en Font, en Flaquer o en Fiol piquen més que una escórpora...?

-Seguro -va respondre Carlitos Delgado-. Me recuerdan al Manuel Hedilla más pertinaz en el error. Hasta que Don Francisco no le tiró de las orejas no comprendió que en la baraja sólo hay una carta ganadora.

Va admetre:

-O sea, la marcada.

I va concloure:

-Font y los suyos habrán de aceptar que España vuelve a amanecer sin necesidad de que ellos den la luz.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Només lleguixo els titulars, fa mes de 12 anys
Ets massa repetitiu, ja no opina ningú.
La solitut del pesat.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente