En el decurs d'un dinar amb empresaris i hotelers notables, vaig sentir parlar del palau de congressos. Els hotelers coincidiren a assenyalar que aquesta infraestructura fa anys que s'hauria d'haver fet, però que ara "arriba tard" i "ja no és interessant". Posaren com a prova la sortida del Grup Barceló, per a qui Matas va fer un concurs a mida, segons comentaren, trià l'emplaçament i fins i tot ajudà a cercar tres socis: Globalia, Sampol i Fluxà.
Amb Son Espases i el Palma Arena, el palau de congressos i el seu hotel eren els referents urbanístics de la "Nueva Mallorca". Ambdós edificis satisfeien també una antiga aspiració de l'empresari Gabriel Barceló, que volia un establiment al passeig marítim de Palma, com Escarrer. El solar públic que tenia Matas no era gran cosa, certament, però aquesta percepció canviava si se soterrava el trànsit i la platja de Can Pere Antoni s'unia a la carretera convertida en un passeig. En el palau de congresos hi cabia un casino, un centre comercial i algun cinema. A més, la façana marítima s'ompliria amb els habitatges de luxe de Núñez y Navarro.

Amb el canvi de Govern, la projecte s'ensorrà. Ni soterraments, ni casinos, ni centres comercials, ni habitatges de superluxe ni "nuevas mallorcas". En teoria, tot s'hauria d'haver anul·lat, perquè una part del solar ni tan sols era públic. Però Aina Calvo, batlessa de Palma i responsable d'Urbanisme, continuà amb el projecte de Matas i Rodrigo de Santos. Confiant ulls clucs en Barceló i els seus socis, forçà la normativa municipal per fer realitat el projecte. Tanmateix, els canvis desvirtuaven el negoci, i Fluxà i després Globalia i Sampol abandonaren la UTE. La batlessa no els telefonà per saber per què plegaven. Continuava confiant en Barceló, fins que aquest també la deixà penjada quan la crisi econòmica es féu ostensible. Ella se'n va assabentar un dematí llegint la premsa.
Així és la història d'aquesta mola a mig construir a l'entrada de Palma.

El palau de congressos no serà inaugurat aquesta legislatura, com estava previst. Tot apunta que l'acabarà un batle del PP, que hi abocarà els 90 milions d'euros que pertocaven a Barceló. També és de preveure que el manteniment i l'explotació del palau anirà a càrrec de l'erari públic i, en canvi, l'hotel serà explotat per alguna cadena hotelera, qui sap si pel mateix Barceló. En vista d'aquest futur previsible, la batlessa i el president Antich -que tantes reunions diu que fa amb els hotelers- hauríen de trobar una solució satisfactòria per a l'interès general abans de les eleccions. Àdhuc que fos resoldre el contracte per canviar el projecte i donar-li usos més adients, o per esbucar-lo, que encara hi guanyaríem.