Quina votera que em feis, don José Ramón!

Oh què estic de content, amb don José Ramón! Divendres passat va fer un sermó amb l'amo en Rajoy a Sa Feixina (justament a Sa Feixina, no sé quin encant especial deu tenir aquest lloc per a aquestes dues ànimes i per als seus 'fans') en què va predicar a les totes, i com una cosa tan important com la crisi, la "libre elección de lengua".

Sí que m'hi anirà bé! Aquest bon home em comença a fer votera! Això voldrà dir que, si don José Ramón guanya, podré anar al cine i podré triar en quin idioma voldré sentir els films. Podré anar a qualsevol restaurant i podré triar l'idioma de la carta de menjars. I podré demanar al cambrer que hi fa feina de cara al públic un plat d'això o d'allò sense que ell comenci a arrufar el front, a alçar les celles ni a fer-me carusses com si jo li hagués parlat en rus. En tenir qualque mal, podré anar a cal metge o a l'Hospital i podré triar lliurement explicar de què em queix en la llengua de Mallorca sabent segur que el metge o la infermera no tan sols m'entendrà, sinó que, fins i tot, m'atendrà amb un somriure en la llengua pròpia d'aquesta terra de fa prop de vuit segles.

Si un dia tenc un plet, podré anar a dir la meva davant el jutge parlant en mallorquí ben tranquil, sense que el meu missèr abans m'hagi avisat que hi ha una norma no escrita segons la qual, si el jutge és hispanoparlant, no em convé fer ús del meu dret constitucional i estatutari, en teoria vigent, de fer servir l'idioma que m'han ensenyat a ca meva perquè, més molt o més poc, depenent de les manies personals dels jutge, me'l puc posar en contra. En aturar-me a un control per la carretera la Guardia Civil de trànsit, podré triar lliurement parlar-los en mallorquí ben tranquil, sense passar ànsia que m'entaferrin una multa perquè duc la matrícula bruta, o perquè la roda de davant de la dreta m'ha trepitjat una mica la línia contínua blanca de la vorera, o perquè circulava massa a prop del cotxe que m'anava davant, bé sense passar ànsia que el guàrdia civil em trobi bony o forat tan sols per jo triar lliurement parlar-li en mallorquí.

En anar a comprar qualsevol producte a qualsevol establiment de Mallorca, podré triar llegir-ne les característiques i les instruccions d'ús en la llengua de Mallorca. En amollar qualsevol canal de televisió visible a les Balears, podré triar, ara que la tecnologia ho permet, sentir-lo en espanyol o en català. Tant si el canal emet des de Palma, com des de Barcelona, com des de Madrid. En el dial de la ràdio, m'hi sortiran tantes d'emissores en foraster com en mallorquí.

I això no és tot: si me'n vaig un parell d'anys per feines o per caprici a Madrid, en dur els al·lots a apuntar-los a escola, podré triar que hi estudiïn en espanyol o en català. Sí perquè, segons la teoria joserramoniana, "las lenguas són de las personas, no de los territorios". Però no només això! Si trii l'espanyol, com que a una capitalassa tan cosmopolita i tan interenacional com és Madrid hi ha gent procedent dels vuit vents del món, fins i tot podré triar la versió del castellà de les moltes que s'hi parlen: podré triar a la carta que els meus al·lots estudiïn en andalús, en manxec, en panotxo, en argentí, en cubà, en aragonès, en eqüatorià, bé en un repertori mai vist de derivats de l'espanyol.

Això sense que cap toixarrut es malpensi i insinuï que aquest riquíssim ventall de llengües espanyoles a triar cerqui esbocinar la gloriosa llengua espanyola per fer-la desaparèixer. Per res del món! Però, maldament fos així, què té més? Hem de considerar que si, quan va caure l'Imperi Romà, hi hagués hagut inquisidors lingüístics com els de la Real Academia Española, ara no tindríem espanyol, ni francès, ni català ni italià: només hi hauria llatí. Seríem més pobres. No és vera, don José Ramón? Confirmau-m'ho perquè em començau a fer una votera rabiosa.