Bocs i ànecs

A la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, s'incita els internautes a matar. Reprodueixo textualment: "El boc balear és l'única espècie de caça major a l'illa de Mallorca i representa un trofeu únic. Genèticament presenta una identitat pròpia i és totalment diferenciable de qualsevol altra cabra salvatge o domèstica, així com de la població híbrida actual". Però no acaba aquí la cosa. Aquesta pàgina remet a una altra, adreçada al caçador, amb el rètol següent: "Important: caça legal del boc balear en 5 passos". En el primer punt es detallen els papers que ha de presentar, el caçador, i no té gaire interès per als lectors que únicament cerquen informació. El segon ja és una altra cosa. Diu: "Després de comprovar que teniu tota la documentació en regla i que la caça és legal, ja podeu acordar amb els gestors del vedat amb Certificat de Qualitat el dia i lloc de caça del trofeu/s. Prèviament podeu concretar el sexe i edat de l'animal que voleu caçar en funció de les vostres necessitats".

El tercer també és sucós: "El dia de caça, juntament amb el responsable del vedat i/o de l'empresa, vindrà un Agent de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears en haver abatut el trofeu, el qual acreditarà que heu caçat un boc legal, i aixecarà una acta, amb les vostres dades i les del gestor del vedat. L'Agent del Medi Ambient us pot informar de qualsevol qüestió que tingueu referent a la caça legal del trofeu. Aquest Agent també acredita que heu caçat un animal fi, és a dir, que realment és un Boc Balear, independentment si després el voleu homologar o no. En aquesta acta, també hi figuraran les dades biomètriques de l'animal: sexe, edat, pes, envergadura, longitud del banyam, etc". Aquesta pàgina remet a una altra, titulada "Especial boc balear", que, per si ja no us abelleix matar amb rifle, us ofereix la possibilitat de fer-ho amb fletxa. Però anem per feina. En aquesta alçada de l'article potser us demaneu on vull anar a parar. Us ho dic.

Els veïns de Can Picafort varen ésser testimonis d'un desplegament policíac mai vist per evitar que entre els ànecs de plàstic que s'amollaren a la mar per a divertiment d'al·lots i joves n'hi hagués alguns de bon de veres. Hi havia quatre guàrdies civils del GEAS dins l'aigua, dotze policies municipals a la costa i alguns helicòpters sobrevolant la zona. Doncs bé, tot aquest cabal humà i tècnic estava coordinat pel Seprona (Servei de Protecció de la Natura) que vigila habitualment el Parc Natural de Llevant, dependent de la Conselleria de Medi Ambient i de Mobilitat. És a dir, del mateix organisme que gestiona l'execució sumaríssima amb bala o fletxa dels bocs. De manera que la contradicció és flagrant. Una de dues: o es confereix a tots els animals el mateix tracte humanitari -amb independència que els xinesos dels restaurants no donen més de cinc euros per un ànec plomat i que els fatxendes de Madrid tenen penques de pagar els que els demanin per un cap de boc embalsamat- o agrairem al Conseller Vicens que ens faci dues llistes, una amb els animals que tenen ànima i una altra amb els que no en tenen. Perquè cal suposar que l'ètica que condemna els uns i protegeix els altres se sustenta en criteris teològics tan consistents que no els pot rebatre ni el mateix Sant Antoni, el de les beneïdes.