Quan per Sant Jaume, al mes de juliol de ple, crema el sol el pronòstic indica i preveu que dos mesos després, les plogudes seran intenses. La lluna aquest dilluns arribarà al ple a les 3 hores i 36 minuts de la nit. Prendre un bon bany i anar de festa és el que toca per Sant Jaume. El sant del pelegrinatge duu el temps de basca i el sarau a molts de pobles de les Illes que el tenen per patró: Binissalem, sa Pobla, Alcúdia, Santanyí, Calvià, Manacor, Algaida, Portocolom, Muro i a Menorca, el Castell. Sant Jaume és l'estiu, la mar i les revetles que ara jo no són el que havien estat abans. També és el patró dels cavallers, capellers, d'Espanya i Galícia. L'invoquen contra el reuma i la pesta.
SANT JAUME ASSOLELLAT, TOT EL JULIOL CREMAT. Per juliol se sembra la mongeta i s'arrabassa el fesol. I fins a Sant Jaume es poden plantar les cols. És temps de fer empelts de cítrics, oliveres i magraners, i si els peus són sans i la fulla vigorosa, per Sant Jaume també s'empelten tota classe de fruiters d'escutet. Dilluns arriba la festa de Sant Joaquim, patró dels padrins, i Santa Aina. Aquesta és la patrona dels miners, de les cosidores, joiers i ebenistes. Diuen que si les formigues aquest dia traginen, la tempesta descendeix de la muntanya. Ben aviat tendrem les ametles a punt d'espolsar. Les garroves ja pinten i les tomàtigues, a punt.
RAÏMS DE SANT JAUME, RAÏMS AIGUALITS; RAÏMS DE SETEMBRE, TE'N LLEPES ELS DITS. També es cullen les cebes primerenques per penjar-les al celler en forcs o a manats, amb la pell enrogida i brillant. Ara és quan són més gustoses. Dimecres, dia 28, és Santa Catalina Thomas, l'única santa mallorquina del calendari, i dijous arriba Santa Marta, patrona de les mestresses de casa, taverners, cambrers, hotelers i ram d'hostaleria en general. Associada a les prunes madures i als bons pastissos, protegeix del mal d'estómac i del dolor als ronyons.
I MÉS PATRONS ENCARA. Sant Abdó i Sant Senén, patrons d'Inca, els podrem celebrar divendres dia 30. Sant Nò exerceix de patró dels boters i sant Nè dels sembradors. Els seus devots tenen garantit un bon enterrament. Protegeixen tots dos del calabruix. Ben aviat tendrem els raïms cardenals i "jaumillos" a punt de menjar. Arriben precisament per Sant Jaume, així com les figues verdals, que ara, amb aquesta calor, maduren a les totes. Podrem collir els melons eriçons i les síndries mallorquines.
ARRIBA EL MOMENT DE MESURAR EL BLAT. I de posar-lo dins els sacs igual que les diferents espècies de cereals. Com l'ordi o la civada, coneguda en castellà com "avena", els grans de la qual es donen com aliment al bestiar. De sa civada em queixava/ perquè era curta d'un cap;/ com vàrem ésser en és blat/ sa meva falç no tallava. La civada indígena de Mallorca és la negra i té el color més fosc que la forastera o civada rossa. Aquesta és més grossa i més retent que la negra o mallorquina. També existeix la civada de capellà que és una planta que s'identifica a terres castellanes com a "ballueca" o "avena loca". Curiosament, amb aquest nom també es coneix una neveta que cau mesclada amb calabruix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.