La fissió de Hahn (1938)

Otto Hahn, químic i físic alemany nascut a Frankfurt am Main el 1879, morí el 1968, a Gottingen, quan es complien just els trenta anys de la famosa fissió, amb la col·laboració de Fritz Strassmann, dels nuclis de l'urani i el tori. Veient el poder destructor d'aquelles energies, es va oposar, en tot moment, a cooperar en els estudis sobre aplicacions militars de l'àtom. Tanmateix, no va poder impedir la bomba atòmica i, havent patit severes depressions, es volgué suïcidar. Va morir en el seu llit, malalt. Remarcable físic i químic, director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, descobrí alements com el radiotori, el mesotori i el protoactini. El 1944 se li concedí el premi Nobel. Quan esclataren les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, Hahn considerà que tenia una gran responsabilitat personal en tot aquell assumpte.

Tot i això, després d'aquell penediment, pensà, tal volta, que matar-se no serviria de res. La bomba de fissió no significava gaire cosa comparada amb la bomba de fusió, la base teòrica de la qual ja havia estat formulada per Harkins. Després de la Segona Guerra Mundial, Hahn es negà a la cooperació en un projecte de fabricació d'aquestes armes. Doctorat a la Universitat de Marburg el 1901, Hahn s'havia dedicat a fer viatges per a la seva formació. Treballà a Londres amb Ramsay i Rutherfort i el 1906 va retornar a Alemanya. Durant la primera etapa de les seves investigacions es dedicà al desenvolupament d'alguns estats intermedis de la desintegració radioactiva del tori (aquest és un metall pulverulent, el nom del qual procedeix del déu escandinau Tor, de color grisenc i que es feia servir en l'enllumenat per la seva incandescència).

Aleshores, essent l'any 1918, juntament amb la seva eterna col·laboradora Lisa Meitner, descobrí el protoactini, un nou element. El 1921 descobrí també isòmers nuclears, és a dir àtoms els nuclis dels quals no diferien en contingut de partícules subatòmiques però sí en el contingut energètic i en el tipus de desintegració radioactiva. Tanmateix, la fama definitiva de Hahn vingué quinze anys després i en connexió amb el bombardejament de l'urani mitjançant neutrons. Ja feia algun temps, però, que Fermi havia experimentat el mateix encara que els seus resultats eren molt confusos. Hahn i Meitner varen investigar la situació i varen tractar amb bari l'urani, prèviament bombardejat, que contenia una certa fracció de material fortament radioactiu. Això els va fer sospitar que un dels productes de l'urani bombardejat amb neutrons era el radi, químicament molt semblant al bari i del qual es podia esperar, per tant, que acompanyàs aquest metall en qualsevol manipulació química.