Seguir el camí

Sempre, abans que res, vull dedicar els agraïments oportuns al dBalears per donar-me l'opció d'opinar en aquest espai quinzenal, però tants de temes em bullen al cap que és impossible poder-los desenvolupar en quantitat, i ja no ho dic en qualitat. Sí que enumer tota una sèrie de temes que es converteixen en preocupació com més voltes de pensament els don i amb una mala fi d'interrogants que s'obren: botellot, per què? Mal als animals, per què fer-los mal? La paraula dels polítics, existeix? Els controladors aeris, per què aquesta incertesa als ciutadans? Accidents de trànsit, despistats éssers humans o inevitables?

La mort injusta o el patiment injust? Corrupció política versus corrupció empresarial, són o no reflex de la societat, som nosaltres mateixos? Per apaivagar el foc, les males vibracions i el mal de cap, a més d'ibuprofèn, pens en altres temes que em són un bàlsam, un cotó: els "contes a mig acabar" que Nofre Pons presenta demà a la biblioteca de Can Torró; la feina dels artistes per a l'Associació balear d'infants amb malalties rares a Pollença; la caminada solidària poblera a benefici de Per Ells; la ment treballadora d'Alexandre Ballester; la devoció del Sant Crist d'Alcúdia; la gent senzilla, qui no cerca rebre, ni comissió ni res a canvi, només fer feina tranquil·la i fruir dels amics i la família; gent que no necessita cap additiu ni falta al respecte per seguir el seu camí de vida.