Incomprensible avui en dia, encara

Quan a un escrit, un pamflet, un programa d'allò que sia, hi compareix un peu de pàgina com el que reproduiré a continuació, l'olor de naftalina per les arnes enfita l'estança, defineix de qualque manera el tarannà del que l'ha escrit i a la vegada també el dels que li han comanat la feina. Alces l'orella i penses, i ara quina moto em volen vendre, aquests?

"P.D: Aquest programa ês escrit en corrècte mallorquí, llengo d'es nostro Ramón Llull nascud y mort a Palma (añs 1235-1315), y emb so xerrà viu d'es pobble Baléà, empleyand s'ortografía de sa Gramàtica (Normativa) d'es Baléà (edició 2005) de s'Acadèmi de sa Llengo Baléà". Es tracta del programa de la "XXVII trobada de compañerisme d'antigs alumnes de 'Los Hermanos de La Salle'. Me la féu arribar així, "innocentment" un amic inquer de fa un fotimer d'anys, o sigui, ningú enganava a ningú, amb la precisió següent per si jo no ho veia clar: Au, Biel, mira si n'aprens d'una vegada, tu que et penses saber-ne tant d'això d'escriure.

Bé, el programa era el normal en aquest tipus d'actes, que es veurien al "campêt d'es tren d'Inca", que oirien "misa" a "s'ermita de Consolació de San Juan oficiada p'es compañero Pére Fiol Tornila". "Acabada sa misa farem sa foto d'es grupo", aclareix tot seguit. Abunda que el menú, entre altres bones viandes hi havia "Porcella rostida amb guarnició/ Pa, vi, aygo y begudas sense esperit/ Gelat y ensaímada/ Xampany brut/ Bunyols...". En una paraula, de tot el que hi havia no mancava res. Acabava dient que: "Heu de fé s'ingrés d'es 28 éuros emb so vostro nom complet a colsevol oficina de Sa Nostra". Tot això. I qui pixa clar no ha de mester metge.

I jo, què volen que els digui, hi ha hagut temps que m'hi empipava quan topava de morros amb parides com aquesta, però avui i ara ja no. Ho dec haver superat. I em revé un somriure com quan veig una caricatura, o a la farmàcia demanar aspirines "pervescents". O aquell que se'n va a comprar a la "comparativa" en lloc de la cooperativa. Hi ha d'haver gent per a qualsevol cosa, pens en silenci, i gires full, que pel llevant neixen dies. Qualsevol mètode és bo per evitar pujades de la tensió arterial. Jo ja he renunciat a fer-los el contrari argumentant l'art i saviesa dels nostres clàssics, la ciència de tants filòlegs. I així evites que t'enverguin allò de sempre: venuts, catalanistes comprats pels doblers de Barcelona, i altres bajanades per l'estil.

A part que resulta inútil tanmateix. Ni miren ni escolten. Però parlen, ostres, per poc auditori que aconsegueixin trobar. Recordar ara mateix un amic andalús, de nom Isidoro, de quan estudiàvem a l'Escola de Comerç de Ciutat, que un migdia em va enflocar: "amoenoamoamoá", i jo em vaig quedar més a la lluna que abans, si la cosa era possible. En realitat, n'Isidoro Vicente Guillén, mirin, ara li he recordat el nom complet, (una abraçada si em llegeixes, Isi) era que, com que havia vist una ennigulada que s'acostava, m'advertia que: "vamos que nos vamos a mojar".

O aquell altre dia a la ciutat andalusa de Ronda que, en una botiga que semblava una drogueria, a la branca del portal la Neus i jo hi poguérem observar un rètol, un cartell escrit a mà que deia talment: "kpanklá". Hi vaig entrar i quan vaig demanar a l'amo que era allò que anunciava, se'n foté de mi perquè estava més clar que la llum. Mira que no entendre que allà es venia "cal para encalar", ja s'hi valia esser curtets de mollera.