Banderes i diades

No fa gaire que un regidor d'EU de l'Ajuntament de Palma -un que després va formar part d'una coalició d'esquerres i nacionalista- em comentava que el nacionalisme era una reminiscència del segle XIX, que els nacionalistes estàvem caducats i que la importància que donàvem als elements simbòlics era cosa del passat. Per la meva part, ja en aquells moments pensava que els únics que neguen la vigència dels símbols són aquells que en tenen els propis ben assegurats i amb molt bona salut. Aquestes persones són les que es declaren no nacionalistes, però que evidencien un nacionalisme espanyol -el dels guanyadors- clar i llampant. La diferència, que els ajuda a prescindir del terme nacionalista, és que ells tenen un Estat (=un futur), mentre que nosaltres no tenim ni una comunitat autònoma (=una merda).

Sigui com sigui, els símbols són importantíssims i l'evidència és que a l'Estat espanyol s'ha passat de parlar dels rojos i la memòria històrica a parlar de la "roja" amb un cert histerisme. Els nostres edificis, cotxes i carrers s'han omplit de banderes espanyoles en senyal d'una victòria futbolística que és la victòria d'un país, de la gent, d'una capacitat, d'una il·lusió... Alguns, fins i tot, han penjat banderes preconstitucionals com la que mostram a la fotografia presa a un habitatge del carrer Pasqual Ribot, de Palma.

La qüestió és que molts no valoren els símbols fins que els senten com una agressió. Fa anys, el Consell de Mallorca, presidit per Maria Antònia Munar, va regalar milers de banderes mallorquines, banderes que després es varen poder veure a molts de balcons i finestres de Ciutat. Per alguns -probablement els mateixos que ara estan encantats amb la penjada de banderes espanyoles- aquella penjada massiva de banderes mallorquines va ser observada com una agressió. Fins i tot part del món nacionalista, més capficat en batalletes (que si era la bandera adequada, que si es repartien amb motiu d'una Diada de Mallorca inventada, que si eren massa doblers...) que en el que era essencial, va valorar que la iniciativa de les banderes no tenia sentit.

I vaja si en tenia, de sentit! I vaja si saben prou "els altres" el sentit que tenen els símbols! I si no, comprovem com a l'Almudaina només hi ha una sola bandera que oneja, a l'entrada de Palma i just al costat de l'edifici més visitat de Balears, la Seu de Mallorca. I mentre ells peguen amb la massa grossa, nosaltres continuam dins un món de "sibarites" molt allunyat d'aconseguir arribar als sentiments bàsics i essencials per la majoria de la ciutadania. Per què no fer que els mallorquins puguin penjar la bandera de Mallorca per la Diada de Mallorca i per la Festa de l'Estendard? Per què no invertir a crear un univers simbòlic propi? Per què no invertir en autoestima? I per acabar-ho d'arreglar, la crisi.

Una crisi que genera escassesa de recursos per celebrar aquestes celebracions nostrades d'important valor simbòlic. Una crisi que provoca que diades de Mallorca o festes de l'Estendard tenguin menys recursos que unes festes de poble. Però no ens enganyem, mentrestant "ells" celebren el "el patrón de España", "la Hispanidad", la "Pascua Militar" i tot el que sigui possible amb els recursos suficients d'aquells que pensen que els símbols són un element clau per a qualsevol territori. I és que, al final, ni són tan beneits com ens pensam, ni són tan primaris. En saben..., en saben molt. Potser podríem agafar-ne mostra...