Més amorrats al teclat que mai

Per ventura no m'estigui bé dir-ho, però ara ja tenim dades que confirmen allò que s'intuïa a partir de l'evidència: estem més amorrats al teclat que mai, o filant més prim, hi estem més amorrats que el 2003, que va ser la darrera (i sembla que la primera) vegada que ho van mirar. Això és el que es desprèn dels resultats d'una enquesta que acaba de fer pública l'INE (Instituto Nacional de Estadística). La cosa anava de mirar en quines activitats gastem el nostre temps i per això varen agafar durant el 2009 prop de deu mil persones que havien d'apuntar, en uns formularis que els havien lliurat amb aquest objectiu, les coses que anaven fent en un dia determinat de la seva vida. I d'aquí els titulars que ens ha servit l'INE: gastem ara més temps en activitats relacionades amb la informàtica (navegar per Internet, xarxes socials, ...) i en gastem menys a participar a les activitats socials i de lleure, s'entén que presencials.

Més enllà dels titulars -que, com és evident, cadascú posa els que més li convé- les xifres reals no acaben de ser tan cridaneres, vull dir que si bé és cert que el percentatge de persones que diuen dedicar temps a "activitats informàtiques" ha passat de poc més del disset al trenta per cent, la mitjana de temps que hi dediquen només ha augmentat devers set minutets de res, vull dir que han passat d'una hora i quaranta-set minuts a una hora i cinquanta-dos, tot això sempre respecte de la mateixa enquesta que va ser feta el 2003, moment en el qual convé recordar que les xarxes socials tot just començaven a nàixer a l'altra banda de l'Atlàntic. Per altra banda, l'enquesta també revela que el percentatge de persones que diuen participar a activitats socials i de lleure presencial només ha disminuït poc més del set per cent: han passat d'un seixanta-quatre i escaig a un cinquanta-set.

Això sí, la retallada de temps mitjà dedicat a aquestes activitats ha baixat vint minuts, tanmateix seria agosarat atribuir que tot aquest temps ha anat a les "activitats informàtiques", atès que el temps diari emprat en els mitjans de comunicació (grup que inclou la televisió) ha augmentat divuit minuts, xifra significativament propera als vint minuts de retallada de les activitats presencials, tot això sense oblidar que es tracta més del vuitanta-vuit per cent de la població que diu que dedica temps a aquest apartat.

En definitiva, un ball de xifres que es presta, com totes aquestes enquestes, a interpretacions diverses i peregrines i és evident que crida més l'atenció un titular que apunta cap al que seria una perversió social: amagar-te darrere el teclat i pantalla d'un ordinador per les teves relacions socials, que descriure una realitat -que pot tenir connotacions positives- com és el fet que Internet permet estendre l'abast del teu cercle social. Resulta més cridaner dir que ens amaguem darrere el teclat i la pantalla que, per exemple, dir que malgrat l'ampli consens sobre la lamentable qualitat de la programació televisiva, som més i gastem més temps en aquest estri. Per cert, no deixa de ser pervers el fet que vagin en el mateix paquet tots els mitjans de comunicació: diaris, ràdio i televisió. A mi, en aquest apartat, m'hauria agradat tenir xifres desagregades, atès que així pot semblar que l'augment també va en la direcció que gastem més temps a llegir diaris, sense oblidar que entre les "activitats informàtiques" no hi juguen un paper menor les relacionades precisament amb els mitjans de comunicació.

Evidentment, l'enquesta no tracta només d'activitats "informàtiques", socials i de lleure. De fet té per objectiu saber la dimensió de la feina no pagada a les llars, la distribució de tasques, la participació en activitats culturals i de lleure i aspectes semblants, amb l'objectiu d'ajudar a la formulació de polítiques familiars i d'igualtat de gènere, entre d'altres. És per això que no deixa de ser curiós el poc ressò que s'han fet els mitjans de comunicació d'altres resultats significatius, com per exemple que continua la desigualtat de distribució de tasques a les llars, o el poc temps que dediquem a estudiar. Potser per això mateix, perquè la foto no ens deixa gaire bé, cal destacar allò que és menys rellevant, és a dir, el paisatge de fons.