De Videla a Mandela

Quedaran moltes imatges (i crits!), d'aquests dies, els que no sabem és per què. Tot i els que diuen que no s'ha de mesclar futbol i política (per què?), em quedo amb les d'alguns palestins i israelians veient junts la final (si és cert el que deia la faixa a l'info migdia d'ahir de la 4), amb Mandela sobre el cotxet elèctric al camp de la final (algú, gràcies al futbol, haurà afegit saber qui era, i què va fer, i potser algú haurà vist que el futbol, en alguns sentits, ha recorregut el camí de Videla a Mandela), i amb el manobre amarat de suor que cavava una rasa sota el sol amb la camiseta de "la roja" (obrint l'IB3 Notícies migdia), i amb el clam que ha estat "un Mundial molt blaugrana" que recordaven a TV3...

Imatges com aquestes permetran oblidar els excessos (i els crits!), per exemple els de Miguel Àngel Oliver (de la 4) rebent a peu de pista, a Barajas, l'avió de la selecció (espanyola, de futbol) dient: "Com si fos un animal gegant al qual tots estimam i que transporta els animals (sic) de la selecció...". Tot això pocs moments abans que els jugadors baixessin de l'avió per passar la duana i el control de passaports, com tothom, naturalment.