La Nación menys un milió

TW
0

La rissaga espanyolista ha generat un reflux de caça de bruixes. Els defensors de la Patria escruten ara els sospitosos de no combregar amb la Sagrada Missió Sud-africana, que és la d'ubicar España -on ja no hi ha cap altra llengua que no sigui l'espanyol, segons la jurisprudència constitucional més recent- en el món. Ens alegram, per si un cas, del paper històric que ha fet la selecció de la Lliga Espanyola, trasmudada ara en Unidad de Destino en lo Universal gràcies al poder alquímic de l'esport rei. Tot molt monàrquic. Visca el rei, idò. Queda dit.

Mentre que alguns veuen bubotes en les cases dels veïns que no penjam la bandera -a ca nostra tenim la façana en obres, i no voldríem de cap de les maneres embrutar la rojigualda-, d'altres es desmarquen de la tendència invocant el periodisme de precisió. La Guàrdia Urbana de Barcelona xifra en un milió cent mil les persones -"tot està per veure", diran en les tertúlies dels nous canals digitals- que es varen manifestar dissabte contra la sentència del Constitucional. La xifra es converteix en un caut "centenars de milers" en alguns rotatius; els més prudents no en donen cap nombre, mentre que l'antiga agència estatal mesura els assistents en desenes de milers, aplicant les tecnologies més modernes, és clar. Més o manco, el cens de Calvià. En tot cas, sembla que per un costat eren molts, i per l'altre eren "els de sempre", exaltats cridant consignes independentistes, deixant de banda el motiu principal de la marxa -la defensa de l'Estatut barrinat i porgat, per aquest ordre, per les més altes instàncies polítiques i judicials- i agredint el valent Montilla, qui hi va tenir, com la resta dels polítics assistents, un paper secundari -mal que els pesi- en la manifestació. Això de dissabte a Barcelona és la constatació, una vegada més, que els partits van per un costat i els ciutadans per un altre. No vol dir que no hi hagi polítics capaços -el meu negre, molt optimista, ha endegat una profunda investigació de precisió, i es compromet a donar noms en breu- de copsar el sentiment general. El que sí que sembla ben cert és que, de moment, han estat incapaços d'articular les eines per fer realitat allò que vol la gent. Sempre, ailàs, que no parlem de futbol, que això sí que ho han brodat...