Hi ha llibres que possiblement no apareixeran a la llista dels més venuts a les nostres illes, però la feina que presenten mereix tot el reconeixement de qualsevol illenc amb un mínim esperit crític i curiositat per la nostra història. Aquest pot ser el cas del que duu el núm 12 de la col·lecció "Menorca. Segle XX", que es titula genèricament Llibre d'exilis i que, en dur el parèntesi (I), significa que en vindran més d'aquesta mena. En efecte, l'autor, Josep Portella Coll, n'anuncia d'altres, que tindran el denominador comú de referir-se a persones la biografia de les quals aboca indefectiblement a l'exili en pertànyer al cantó dels perdedors de la Guerra espanyola del 1936. Aquest en reuneix la primera tríada: Liberto Callejas, Marçal Pascuchi i Estanislau Ruiz Ponsetí. Se n'anuncia la segona: Jordi Benejam Català, Joan Comas Camps i Francesc Carreras Reura. Posaria messions que una gran majoria de ciutadans balears, fins i tot els que es dediquen a la política, no saben gaire cosa d'aquests personatges, els quals, des del seu compromís amb els valors de la República, van tastar l'amargor del desterrament, però, sens dubte, amb la seva aventura de derrotats van mantenir en l'exili el seu compromís amb la raó democràtica.
Liberto Callejas és el nom que va adoptar Joan Perelló Sintes (Maó, 1884-Mèxic DF, 1969) i pel qual es va conèixer aquest anarquista, partidari de l'acció directa amb Los Solidarios, company d'Acaso i Durruti, periodista que va arribar a ser director de Solidaridad Obrera (principal publicació de l'anarquisme espanyol) i de Tierra y Libertad (a l'exili de Mèxic). Marçal Pascuchi Cardona (Maó, 1904- Buenos Aires, 1983), l'intel·lectual catalanista que va ser assessor de Josep Tarradellas i pioner dels treballs de ciències socials a Espanya. Estanislau Ruiz Ponsetí (Maó, 1889- Mèxic DF, 1967), l'enginyer del PSUC, que fou diputat al Parlament de Catalunya (1932-1939) i conseller de proveïments en el govern del president Companys en plena guerra.
Les tres biografies conflueixen en una Menorca anterior a la Guerra, lliguen les seves arrels a l'illa natal, de les coordenades habituals de la qual van saltar fora a la recerca dels seus objectius vitals. I després al continent americà, experiències que sempre obliguen l'exiliat a alliberar-se de les "certeses" adquirides.
No és aquí el lloc d'explicar-los les moltes peripècies vitals d'aquests personatges, sí que els faig la invitació de llegir-les en la certesa que els han d'interessar. En aquests dies de juliol, calent amb el tro de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, cobren sentit i embranzida aquestes paraules d'Estanislau Ruiz en nom de la Unió Socialista de Catalunya, poques setmanes abans de constituir el PSUC: "En l'ordre del dret de Catalunya a la seva autodeterminació, nosaltres no tenim limitacions. Nosaltres acceptem que si, en un moment històric, Catalunya es vegés en la necessitat de separar-se d'Espanya d'una manera total i absoluta, és molt probable que nosaltres, que no portem una etiqueta de separatistes, ni de catalanistes, no fórem dels que quedaríem enrere."
Les societats, com les persones, arrosseguen el seu passat propi. Se'l podrà dissimular, negar, defugir o racionalitzar, però el passat sempre acaba passant factura. Qui controla el passat, va escriure George Orwell, controla el present. Per tant, l'opció de l'historiador per força s'ha d'encaminar cap a l'objectiu racionalitzador i, per açò mateix, primer l'ha de donar a conèixer. Al final, no hauríem de permetre que, més enllà de qui va guanyar i qui va perdre, ens acabi derrotant a tots la ignorància. La ignorància no és innocent; més tost és induïda. No debades, Mario Benedetti ens recorda que "l'oblit és ple de memòria". El treball de Portella -òbviament, no sols en aquest llibre- s'emmarca dins el corrent de recuperació d'un passat que se'ns havia estat negat durant setanta anys i que els pobles tenen dret a conèixer, si més no per esdevenir més lliures. El llibre ve prologat magistralment per Antoni Marimon Riutort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.