L'Església, una qüestió de tarannàs?

Sebastià MesquidaPalma10/07/10 0:00

De poc temps ençà, podria semblar que tot el problema de la nostra Església rau en el tarannà social d'algun membre potser significat de la mateixa (si va o no molt per enmig, si maneja o no pretensions expresses i conegudes). Però crec que molts pensaríem que aquest és un camí errat. És que no tenim circumstàncies, avui, que ens diuen que el problema més definitiu és un altre? No fa gaire es proposava un projecte de "pastoral" (un creu que la paraula és extemporània, però no fa al cas), amb el qual es pretenia al·ludir al que l'Església hauria de fer, avui, en el món que coneixem. Vet aquí una qüestió seriosa.

És ver que cada persona practica un cert grau d'autonomia i gràcies a això resulta, en el seu redol, més o menys estimable, però normalment no surt de les aigües comunes i aquestes discorren per un llit i segons unes fites ja ben conegudes. Així recordaria que fins personatges importants com els darrers papes, tan distints entre si, han passat i passen sense trastocar l'intent i les formes conegudes i substancials de l'Església (anant-hi més a prop diria el mateix sobre els bisbes, també tan diferents, que darrerament hem tengut a Mallorca i sense que aquestes variants hagin trastocat, però, les línies mare del comportament eclesiàstic). Serien dos nivells, amb una paraula, distints i inconfusibles. En conseqüència caldria pensar que, si oblidam o abandonam el nivell general i comú -el rostre, diguem, que presenta l'Església davant els homes-, reduint la nostra atenció a allò que són meres condicions o cuites personals, la nostra sensibilitat i perspectiva eclesials han esdevingut en part deformades, o anul·lades, en virtut d'alguna simple inèrcia.

Un coneix prou la pròpia insignificança, però, arran d'aquests temes i com per compte propi, es pot alçar la vista i entendre que la presència històrica de l'Església estaria bé que reflectís, senzillament, l'afany que atribuiríem a Déu en favor de l'home i del món sencer. Quasi massa bell. A vegades, no obstant això, en parlam una mica. I en aquest pla, tan decisiu, m'atreviré a assenyalar una mena d'abisme, una distància inobviable: mentre que Jesús plantejà la seva oferta en el carrer -en el lloc on succeeixen totes les coses-, nosaltres tendim a plantejar-la en el recinte tancat de les esglésies. Un vell problema.