Simbologia mallorquina, ara més que mai

TW
0

Ara som davant una oportunitat de negoci. Els "no nacionalistas", que ens diuen que fa lleig i passat de moda que siguem nacionalistes i que no hem de mesclar "la política con el deporte", aprofiten el mundial de futbol per fer un festival nacionalista que s'assembla ben molt als que feien aquells "años triunfales" del NODO, els anys trentes del segle passat.

Però no hi ha mal que no véngui per bé. Els nacionalismes, tant els ofensius com els defensius, es retroalimenten. Davant una embafada nacionalista d'un signe, al cap de poc ve la reacció de l'altre signe, que ha de menester de- sembafar-se.

En conec més d'un que aquestes darreres setmanes ha cercat senyeres mallorquines i estelades per penjar al balcó i no n'ha trobades. Ja ho sabeu, idò, els bons ensumadors de negoci: posau simbologia mallorquina venal en els bars i establiments que en vulguin vendre i sé cert que us en dureu una sorpresa agradable.

La fortalesa d'una nació emergent no es mesura només per la seva capacitat de manifestar eufòria en anar-li bé les coses, sinó també en la impermeabilitat que presenta davant les eufòries de l'altre signe. Una reconstrucció nacional no és mai, mai, mai un camí de roses. Hi ha avenços, hi ha reculades i hi ha temporades que la cosa no va ni envant ni enrere. Però la clau de tot és que el grup, de totd'una sempre minoritari, que lluita per refer l'antic país, per fer el nou Estat, sigui capaç de mantenir-se unit, sencer, ferm, actiu i fidel al seu objectiu final tant en temps de victòries pròpies com en temps de derrotes, tant en temps de fracassos de l'altre com en temps d'èxits de l'altre.

Ara seria relativament bo de fer, minoritzar-los com fan ells amb nosaltres sempre seguit. En un context d'exhibició de senyeres nostres, no dubten ni dubtaran a dir "no la colgaron la inmensa mayoría". Idò, podríem dir, i amb raó, que ara tampoc "no l'han penjada la immensa majoria". Però, maldament sigui vera, no aclariríem res.

A més, si un mallorquí d'arrels magribines o argentines, posem per cas, veu guanyar el Marroc o l'Argentina a una competició esportiva, és lògic que n'estigui content. Però això no lleva que pugui arribar a ser dels nostres si ens veu ferms, positius i constructius i si veu que el nostre projecte és bo per a la seva prosperitat personal. Ben igual passa amb un mallorquí d'arrels espanyoles. I una manera molt bona, boníssima, de mostrar-nos ferms és exhibint, ara més que mai, la nostra simbologia en els nostres balcons, en els nostres cotxes, en els nostres mòbils, en els nostres clauers, amb la roba que duim i pertot arreu. En bona mar, qualsevol és bon mariner.És en haver-hi maror i haver de remar contra corrent, que n'hi ha pocs, de bons mariners de bon de veres!

Reconeguem que els tot l'any insultats "putos polacos" del Barça, ara, tant si és per espanyolisme, com si és perquè els agrada jugar bé a futbol i en saben, com si és perquè "la pela és la pela" -anau a cercar-ho-, els fan una bona feina. Si ens afegim a la festa, serem incoherents amb els nostres principis. Però alerta: fer morros i enfonsar-nos seria fer-los de cirereta damunt el pastís de la seva festa. Què en feim, idò? Ni un paper ni l'altre! Deixar passar l'estiu, que facin festa si en tenen motiu, i, en arribar la tardor, fil a l'agulla de bell nou ben centrats en el nostre propi projecte! Passades un parell de setmanes, la vida continuarà amb noves situacions, unes de bones i unes altres de dolentes, amb noves oportunitats d'avançar i amb nous perills de recular. Però la fidelitat a la nostra causa i la il·lusió de dedicar-hi la nostra vida, sempre ha de ser la mateixa. Tant si en morir-nos la veim acabada com si la veim a mig fer, ho paga viure per ajudar a reconstruir una nació.