Passions

Ahir al matí, en enviar l'article, la semifinal del Mundial entre Alemanya i Espanya no s'havia jugat. Si la política fos futbol, segurament amb aquests dos estats només hi hauria un guanyador i seria Alemanya. Capdavanter estat, ens interessa a les Illes pel potencial turístic que representa per a nosaltres el turista alemany. Anit passada, al carrer, hauran sortit afeccionats, banderes de l'equip guanyador, expressant el seu sentiment, enmig de la voràgine de la crisi i de la vigència i discussió permanent sobre "què és una nació".

Al cap i a la fi, el nacionalisme és "només" un sentiment. El que preocupa és que no puguin conviure i no s'entenguin tots els nacionalismes. I que, com sempre, el futbol esdevengui un símbol, quan només, i sobretot, és futbol. A mi no em preocupa el joc de la selecció, ni quants jugadors hi aporta el Barça. A mi no em preocupa si Sara Carbonero despista el seu Iker.

Realment em preocupa la intolerància cap als sentiments de l'altre. La intolerància cap a les diverses maneres d'entendre, de sentir una nació, un estat, maneres d'entendre una família, una forma de vida. I em preocupa que, malgrat ser a l'Àfrica, segurament continuem donant l'esquena a l'Àfrica. El futbol no ens soluciona la crisi, però ajuda a oblidar-la... Mentrestant, estam bastant insatisfets del nostre lloc de feina, ho diu una enquesta. Una persona amiga em suggeria una plana web que ens demostra que sí que de les petites iniciatives col·lectives, entre tots, podem sortir de la crisi, podem superar, fins i tot, el Mundial, i podem sorprendre'ns passant gust de la riquesa de les coses més simples i rutinàries. Guanyi qui guanyi... per cert, qui guanyà?! Torn a la portada.