Relat d'una infermera titànica

Sé d'un cas de coratgia personal fabulosa, magnífica, modèlica. Parla d'una jove que mai no es resignà a una sort tirànica predeterminada. D'adolescent havia estudiat segon grau de Formació Professional i n'havia obtingut la titulació d'analista de laboratori -una mena d'auxiliar, de sou pulcre, però d'expectativa limitadíssima i erma. Entretant, ja li havia passat pel cap el somni llampec de graduar-se en Infermeria. Unes pràctiques realitzades a l'hospital de Menorca en algun dels anys escolars li serviren per pressentir una vocació sanitària nítida. Però heus aquí que l'obstacle que suposava haver de marxar fora de l'illa la feren desistir. Idò: conclòs el periple de Formació Professional, de seguida va treballar de meritòria en els laboratoris de control de qualitat d'una cooperativa agroalimentària de renom a l'illa. Hi demostrà responsabilitat, afany de perfeccionament, base científica, disciplina i gavadals de bon comportament laboral. I açò no obstant, no pogué consolidar-s'hi. Un aparent cop de fortuna, tanmateix, la posà en portes del que semblava la gran, l'excel·lent consagració professional. A Maó, un inversor que havia desdit un contracte amb una empresa de ciments tingué la pensada de col·locar els diners frescos en un negoci pioner a Menorca: una franquícia d'una cadena de laboratoris espanyols dedicats a les anàlisis de qualitat per a la producció alimentària, les auditories d'higiene en restaurants i hotels, etc. La jove, en solitari, hi fou llavors escollida per posar-s'hi al capdavant. Frenètica i solvent, es reciclà i, tota soleta, va muntar el laboratori. Durant una primera etapa llarguíssima, hi va ser l'única treballadora rere el microscopi, interpretant el cultiu de plaques i signant una prolixa caterva d'informes microbiològics. Com és tan natural, arribà el dia que la jove anà a l'altar a casar-se: aleshores el centre de treball havia augmentat la plantilla, i, com l'escuma, la cartera de clients havia crescut lucrativament. Els anys ardus, difícils, interminables, d'haver treballat sola per apuntalar el negoci no van merèixer ni el més trencat símptoma de gratitud -més enllà, vull dir, del sou esquifit que hi havia com a pacte contractual. El temps de casada, és clar, donà després els seus fruits. Tingué una primogènita la criança de la qual -per ensurts de lactància- la portà a una baixa de maternitat més llarga del normal. El senyor empresari, en reincorporar-se, li féu notar, ara i adés, que les dones eren mà d'obra que, tard o d'hora, sempre acaben sortint dispendioses a l'empresa. Ella no donava crèdit ni al to de retret ni a les paraules aspres, perquè el senyor al·ludit vivia en el cofoisme de dir-se'n socialista-obrer-espanyol conspicu i, potser, de generosa quota d'afiliat. Uns anys després, la treballadora quedà de nou embarassada: ara de bessones, raó per la qual, a les setmanes legals de maternitat, hi sumà un any d'excedència. Quan volgué recuperar la plaça, la porta de l'empresa li fou estampada als morros. Tanta sort que la Justícia castigà severament l'empresari amb la més alta indemnització prevista a la llei -d'abans de la crisi, no cal dir-ho!-. Encara que formalment compensada, la jove se sentí anihilada, buida d'ànima, maltractada i tirada al carrer. Els euros no satisfeien tretze anys i mig de dedicació, donant més del que rebia. Però tal volta és ben exacte que determinats mals, en la vida de les persones, a vegades engendren un conhort. És el seu cas. La il·lusió de la infermeria li revingué enmig de la dissort. Amb tres criatures petites i el pes mort d'una llar a sobre, ho esbombà a casa: "Vull estudiar la diplomatura per recuperar el temps passat, perquè ara ja es pot estudiar a Menorca. A més, no consentiré que el mal comiat de la feina em converteixi en una mestressa de casa mantinguda". En aquestes paraules, hi posava torrentades d'energia, tantes que ha travessat tres anys duríssims, de mil nits d'estudiar sota el llum d'un flexo, amb coratgia, molta coratgia, amb la soledat de trenta o quaranta assignatures. Aquests dies li han dat les notes aprovades. Ja és infermera. L'admiració que a mi em produeix aquest relat titànic és sols equivalent a l'estima que em desperta com a esposa i mare de les meves tres filles. Enhorabona.