Dos i dos fan cinc

TW
0

Els amants de les estadístiques saben molt bé que la interpretació d'una xifra, d'una enquesta o d'una prova és una eina importantíssima per reforçar un discurs o per provocar una reacció, una premissa tan bàsica que fa que a les Illes puguem assumir amb total normalitat els resultats nacionals de la prova d'educació en competències bàsiques a quart de primària.

I és que si som una mica sincers reconeixerem que a ningú li estranya gens ni mica que la nostra comunitat autònoma s'agermani amb les ciutats de Ceuta i Melilla des del punt de vista educatiu i que ocupem els darrers llocs del rànquing. Els nostres escolars no estan ni tan sols en la discreta zona mitjana que envolta el mediocre cinc, tampoc no ho estarien els de Secundària i molt manco els quatre comptats que acaben els discretíssims estudis universitaris que ofereix el xiringuito-campus de la carretera de Valldemossa.

Així, l'analfabetisme funcional dels nostres nins no és cap sorpresa en una comunitat on l'educació sempre ha estat la gran Maria, per cercar un símil de la meva època. Basta una ullada per les successives lleis educatives, la falta de consens, de prioritats clares per preveure el desastre. El desastre d'una societat que no es preocupa a disposar recursos per poder educar i formar els seus joves perquè està massa preocupada en mantenir la roda de riquesa, d'especulació i de sobreexplotació. Qui vol estudiar si aquí el menys format és el que més ha triomfat! Un sistema educatiu que no premia ni valora l'esforç que només està pensat i dissenyat per retardar la incorporació al món laboral. Un altre pic les estadístiques manen, ara les de l'atur.

Així, tampoc no ens estranya que en moments crítics com l'actual amb una crisi inqüestionable la primera retallada es faci a educació. No es cobriran totes les baixes ni els reforços educatius i els sous als professors, siguin funcionaris o no, es baixen. Mentrestant, l'oposició de la mà de l'exconseller d'Educació Francesc Fiol demana rebaixar les ràtios a les aules.

Quaranta nins per classe i tira milles, on s'ha vist tudar així els doblers!, ens alliçonen els protagonistes de l'expoli al calaix públic. Tot un despropòsit que ens assenyala l'irremeiable camí cap al fracàs i a la injustícia social. Aquí només surarà el que tengui una família amb suficient cultura per convertir en una prioritat familiar l'educació dels seus fills. Així, els nins i nines dels que no tenguin ni temps, ni doblers, ni possibilitats entraran en la loteria de la vida i de les capacitats intel·lectuals. I a això li diuen Estat de Dret.

I com que no interessa generar un debat i tractar la qüestió de fons, s'ha entrat en la dinàmica de la interpretació i l'embull per no voler assumir la nostra versatilitat en els rànquings estatals. I és que Balears, en una mateixa setmana, passa dels darrers llocs en educació als primers en endeutament de les seves empreses públiques. Així de reals són els nombres i després vendran els teòrics que ens voldran fer creure que dos i dos fan cinc.