Connectar nacionalisme i societat

Durant aquestes últimes setmanes s'ha discutit molt sobre l'estratègia dels partits polítics, tant a Mallorca com al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, però s'ha parlat molt poc d'idees. En qualsevol cas, l'articulació d'una fórmula o una altra per concórrer a les eleccions l'any 2011 pot esdevenir una qüestió secundària si no s'arregla també, paral·lelament, la qüestió de les idees que puguin sustentar els acords polítics preelectorals.

Ens podríem trobar, l'any 2011, davant uns resultats no gaire esperançadors per a les forces nacionalistes no jacobines de les Illes Balears, però també es podria canviar la tendència a la baixa per una tendència a l'alça si aconseguíem de sortir dels cercles viciosos per passar a entrar en els virtuosos. I, sens dubte, per aconseguir-ho farà falta molt de pensament lateral. No bastarà d'acudir als manuals previsibles, ni de basar-se en determinades construccions excessivament ideològiques. Haurem de posar-hi molt més esforç, dedicació i imaginació.

El pensament lateral és aquell que ens permet precisament de trobar sortides imaginatives quan ja sembla que no hi ha remei per a la solució d'un problema determinat. N'han de tenir força, en general, totes les persones que es dediquen a la creació.

I, malgrat tot, el nostre entorn, que és l'europeu (en general), no deixa de ser-nos sensiblement favorable. Escric aquest paper, per exemple, amb la notícia encara fresca de la victòria de la Neue Vlaamse Alliantie (NV-A) a les eleccions generals belgues. L'NV-A és un dels partits integrants de l'Aliança Lliure Europea (ALE) i, per tant, soci tant del PSM com d'Esquerra. Crec que ha de ser motiu d'orgull per a tots nosaltres que Mallorca, Menorca i Eivissa comptin amb dos partits polítics, respectivament, als rengles de l'ALE (PSM -o ENE- i Esquerra). L'NV-A és un partit democristià, europeista, profundament democràtic i indepedentista flamenc. Avui, juntament amb l'Scottish National Party (SNP), lidera l'ALE de manera clara.

Comencem a aplicar el pensament lateral. És possible ser de l'ALE i demòcrata cristià? Efectivament, és possible. A l'ALE hi ha partits situats clarament a l'esquerra de l'espectre polític (Bloque Nacionalista Galego, Plaid Cymru del País de Gal·les...), però també n'hi ha d'un esquerranisme més liberal (Eusko Alkartasuna, Alans Franstidt...), de transversals, amb representació d'un espectre polític ampli (Scottish National Party, per posar-ne un exemple), democràtes cristians (NV-A de Flandes) i fins i tot de clarament conservadors (com els representants de Transsilvània, amb Lazslo Tokes al capdavant).

Allò que fa forts, entre d'altres qüestions, els partits amb més consistència dins l'ALE és la connexió dels seus plantejaments amb la societat que pretenen representar. Així, l'SNP és un partit transversal, efectivament, però la gran majoria dels seus militants se situen ideològicament a l'esquerra de l'espectre polític. Per què? La raó és ben senzilla: la majoria de la societat escocesa és d'esquerres. Això no implica, emperò, que l'SNP no busqui un vot més conservador o liberal, sempre que es tracti de persones partidàries o bé de la independència d'Escòcia o bé d'augmentar-ne el grau d'autonomia.

L'NV-A no es pretén transversal, però estic convençut que també la voten persones de tot l'espectre polític. Ara bé, contràriament al que ocorre amb l'SNP, la majoria de votants de l'NV-A són més conservadors. Per què? Igual de senzill: perquè la societat flamenca, en general, és prou més conservadora que no l'escocesa.
Un nacionalisme que aspiri a la centralitat política (no confondre-ho amb el centrisme ni amb cap concepte d'aquest estil) i a la majoria social haurà de connectar amb la major part de la població illenca, també, des d'un punt de vista ideològic.

Des del meu punt de vista particular (i em bas en la intuïció; per tant, em puc equivocar molt), la majoria social de les Balears és més aviat conservadora, dinàmica i emprenedora (també), i poc amant dels dogmes i dels catecismes. Som relativament escèptics, poc partidaris que l'estat ens envaeixi la nostra intimitat, no gaire comunitaristes (per tant, molt individualistes) i altament mediterranis. Tenim un punt d'àcrata, però poca predisposició a oposar-nos a l'autoritat. Conream un insularisme sentimental més o manco difús i ens fiam més de la família i dels cercles d'amistats que no dels poders públics o dels partits polítics.

Pel que fa a les idees, per tant, ens toca elaborar un corpus que s'adigui amb allò que la nostra societat pot digerir sense problemes excessius (i, per tant, que permeti al nacionalisme propi de representar-la). L'articulació política hauria de funcionar en paral·lel. Però va tant a batzegades com l'articulació del propi ideari.