Maneres de fer el ridícul

Poc abans que el president Montilla fes la seva intervenció en català al Senat, que tanta pols ha aixecat en segons quins indrets, la mateixa cambra havia aprovat prendre en consideració la reforma del Reglament de la Cambra sobre l'ús de les llengües oficials (sessió del 28/04/10). La reforma promoguda pretén que es puguin usar les quatre llengües que són oficials a l'Estat (en tot o només en algunes comunitats) i es va aprovar amb els vots en contra del PP.

Entre els arguments del PP en contra hi ha el del cost en traductors, que consideren (en temps de crisi, diuen) una barbaritat. S'ha calculat que traduir al castellà les intervencions que els senadors farien en català, gallec o eusquera suposaria 120.000 € anuals. Sempre va bé relativitzar les coses i si recorrem a algunes xifres aparegudes aquests dies, ens podem fer una idea del pes relatiu d'aquesta quantitat. D'una banda, si la "roja" guanya el mundial cada jugador cobrarà una prima de 600.000 € (multiplicau-ho pels membres de la plantilla que ho cobrarien i tendreu el total). D'una altra, Belén Esteban (la deveu haver sentida anomenar) ha renovat per un any el contracte amb Tele5 i cobrarà 1.200.000 €.

Però, a més, d'argument n'hi ha un altre que és, com a mínim, curiós. Tant la situació que preveu la modificació del Reglament del Senat com la intervenció del president Montilla, provoca un sentiment bastant peculiar entre els qui s'oposen a la presència del plurilingüisme a la Cambra alta. El senador del PP que defensava el vot negatiu del seu partit, va indicar que si s'aprovava seria fer el ridícul a "nivell mundial" que el president del govern, els ministres i els senadors haguessin de posar-se cascos per poder entendre les intervencions en les institucions pròpies. (¿No deu tenir molta més por del ridícul pels comportaments que sovint ofereixen a les Cortes senadors i diputats del seu partit?).

En un sentit semblant es va manifestar la portaveu del PP amb relació a la intervenció de Montilla. I, arran del resultat de la votació del Senat, una estranya associació va anunciar que demanaria al president del Senat i als portaveus del PP i el PSOE que aturassin la reforma perquè seria una vergonya que els representants dels espanyols no fossin capaços d'entendre's en la llengua oficial de l'Estat dins les seves pròpies institucions; l'associació que no vol que es puguin usar el català, el gallec i l'eusquera al Senat es diu (no és broma) "Asociación Nacional por la Libertad Lingüística".

N'hi ha que tenen tan assumit el rebuig a la diversitat que qualsevol mostra de respectar-la institucionalment consideren que els faria caure en el ridícul, en lloc d'entendre que podria servir de referència de tracte igualitari i de valoració positiva del patrimoni lingüístic propi, tant als ulls exteriors com als interiors, que ben molta de falta fa.

Ambdós arguments són exemple de com n'hi ha que ens veuen als qui consideren "espanyols incomplets". D'una banda, troben excessiva la despesa que suposaria el tractament igualitari de les llengües en el Senat, situada en una desena part del que cobrarà la senyora Esteban; és una manera de mostrar quina és l'Espanya que desitgen. D'altra banda, tractar-nos quasi igualitàriament els fa sentir-se ridículs. Dic "quasi igualitàriament" perquè les traduccions de les intervencions en català, gallec i eusquera es farien només al castellà i les intervencions en castellà no es traduirien. No és de més recordar que, els qui necessiten traductors, no són els qui intervenen en gallec, català o eusquera, sinó els qui no els entenen.