Camins de ferro

La celebració, aquest passat diumenge 30 de maig, a l'estació de Son Sardina del metro de Palma, de la II Fira de Camins de Ferro és una bona excusa per recordar la importància del ferrocarril a Mallorca. El 1917, el qui seria batle de Palma, Emili Darder destacava, precisament, que un dels factors més positius del creixement econòmic mallorquí havia estat tenir una bona xarxa de ferrocarrils, els trens de la qual, en paraules seves, "encara que a poc a poc, al cap i a la fi, funcionen".

Va esser el capital privat mallorquí el que va crear diverses empreses per impulsar aquest mitjà de transport. Com és ben sabut, la primera línia que es va posar en marxa va esser la de Palma a Inca, el 1875. La iniciativa d'aquesta empresa correspongué a l'enginyer Eusebi Estada Sureda i aviat es reuniren un grup d'inversionistes mallorquins que crearen la Societat del Ferrocarrril de Mallorca. La inauguració d'aquesta línia va esser un autèntic esdeveniment social. És clar que alguns illencs no hi acabaven de confiar gaire. Com que molts de capellans varen esser convidats al primer viatge en tren, un curiós demanà què hi feien, allà, i un altre respongué: "Van a donar l'absolució als morts i als ferits".

Però el tren fou un vertader èxit. En algunes dècades, es va bastir una autèntica xarxa ferroviària amb ramals al Port de Palma (1877), sa Pobla (1879), Alaró (1881), Felanitx (1897), Santanyí (1917) i Artà (1921). Esment a part es mereix el Ferrocarril de Sóller. Els primers projectes parlaven d'una línia Palma-Establiments-Esporles-Valldemossa-Deià-Sóller, però aviat s'optarà per una ruta més curta, més directa, i també considerada més rendible, la de Palma-Son Sardina-Bunyola-Sóller, que travessà el coll de Sóller amb un gran túnel. El 1905, es va crear la Societat de Ferrocarril de Palma a Sóller, que col·locà el 85,9% de les seves accions en aquest darrer municipi.

El 16 d'abril del 1912, es va inaugurar la nova línia i, de tot d'una, oferí uns bons resultats econòmics, de manera que la companyia estudià la possibilitat, que no es dugué mai a terme, de crear nous trajectes, com el de Palma a Andratx i el ja esmentat de Palma a Sóller per Esporles, aleshores un important centre industrial. Com ha explicat el geògraf i especialista en la història del ferrocarril, el doctor Pere Brunet, la línia Palma-Sóller va estar servida inicialment amb locomotores a vapor construïdes per l'empresa catalana Maquinista Terrestre i Marítima, que per cert deterioraven els vagons i, sobretot en els túnels, causaven molèsties als passatgers. El 1929, es va electrificar aquesta línia i es posaren en funcionament automotors de la casa alemanya Siemens.

En el conjunt de Mallorca, és important destacar que, en cinquanta anys, la xarxa ferroviària va arribar a tenir més de 250 km de longitud. Un dels principals estudiosos del ferrocarril de Mallorca, Nicolau S. Cañellas Serrano, ha concretat que aquesta xarxa lligava quaranta estacions i travessava disset túnels i set viaductes. El tren havia assolit un gran èxit, afavorint les comunicacions, el comerç i l'intercanvi d'idees. El 1921, en un moment d'auge, el Tren de Sóller va dur 187.159 persones i els Ferrocarrils de Mallorca feren servei a 1.020.765 passatgers.

Per valorar correctament la importància d'aquestes xifres s'ha de recordar que aleshores Mallorca només tenia 269.763 habitants. En aquella època també hi havia els anomenats ferrocarrils industrials, més d'una quinzena, localitzats sobretot a fàbriques de ciment, mines de carbó i ports en construcció. D'altra banda, també es consideren sistemes ferroviaris els tramvies, i Palma va disposar d'una bona xarxa d'aquest tipus iniciada el 1891. Però amb el creixement, que no desenvolupament, turístic, es va imposar una modernitat basada només en el cotxe i es va tudar un patrimoni de mobilitat que ara costa moltíssim de recuperar.