Últims dies de la guerra
Tothom discuteix si The Pacific superà Germans de sang, però no hi ha cap moment de la primera que superi el cim de la segona, que vam veure repetit dissabte al D+. A l'episodi 9 (Per què vam combatre?), se'ns enganya al principi amb algunes rapinyes dels nord-americans en els dies finals de la Segona Guerra Mundial i amb l'obsessió del capità Lewis Nixon pel Vat 69, però tot és un joc diabòlic per dur-nos al moment en què els seus homes descobreixen el camp d'extermini de Landsberg, d'on han fugit els alemanys.
Davant un panorama que ni en el pitjor del somnis bèl·lics no haurien imaginat, els homes de la companyia Easy es veuen obligats a limitar el menjar i l'aigua als presoners que hi han sobreviscut, perquè una ingesta sobtada els podria matar.
Enmig dels cadàvers i els crematoris, els homes famèlics deambulen com zombis i un obès comerciant es queixa que li confisquin aliments, dient el que diuen tots els alemanys: "Jo no som nazi". Els nord-americans obliguen la població civil de Landsberg, inclosa la dona o la vídua d'un alt oficial nazi, a recollir els cadàvers del camp, enmig de la pudor dels cossos, putrefactes i amuntegats.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això pot esser una versió "holliwoodense", o sigui entreteniment, perque la realitat històrica ès que els yankees tenen mala consciència, ja que durant la ocupació de Alemanya, el general Eisenhower feu morir de fam a més de un milions de presoners.
Fa poc que he acabat de llegir "Els catalans als camps nazis" de na Montserrat Roig, i també m'he fixat que, en molts casos, una vegada alliberats des camps on es passava una fam terrible, hi havia deportats que morien després per un excés de menjar al qual no estava acostumat es cos. També és ferest (mortal, cal dir) que algú que ha estat dies sense beure aigua de sobte em begui molta
Totalment d'acord amb en Josep. Les llàgrimes del soldat irlandés, enmig de les restes dels barracons cremats per les SS en la seva fugida, o la cara del soldat jueu de la easy, que fa les feines de traductor, al moment de dir als presoners que han de tornar al camp, es sencillament insuperable. La cara del presoner jueu que explica al comandant Winters el que passava al camp, el tren amb els morts, els fantasmes dels presoners que caminen sense saber on van, tot el sense sentit de la "Soha" i de l'extermini dels untermenschen. insuperable. Salut