La indecència

Com si no en tenguéssim a bastament, aquesta setmana el Govern d'Israel i la seva "llicència per matar" han entrat a copsar els primers llocs del rànquing d'indesitjables. I és que els dirigents de la "terra promesa" no necessiten cap marc jurídic per aplicar la seva particular teoria de la defensa: ocupen territoris, tanquen fronteres, bloquegen poblacions i, sobretot, disparen sobre civils.

Això sí, sense distingir religió ni raça. Quan responen davant el crim, el discurs conspiratiu sempre recau sobre els altres perquè són les víctimes les que sempre provoquen l'atac. Vendria a ser com la "sentència de la minifaldilla", en què un jutge blanc, catòlic i espanyol va ser capaç d'assegurar que la culpa és de la dona que provoca i no del violador. Així, ja tenim les coses clares, si mostram carn ens estam cercant una violació i si intentam portar, de manera pacífica, ajuda humanitària a una població assetjada i bloquejada, podem acabar amb un metge hebreu fent-nos l'autòpsia.

Els ingenus que encara pensam que el terrorista és el que mata i crea terror, sigui un pària o un estat suposadament democràtic, ens costa distingir les mitges tintes i les voltes argumentals que alguns donen per no condemnar els assassinats. Els mateixos que aquí, al Regne d'Espanya, es neguen a seure amb formacions polítiques que no condemnen els assassinats d'ETA. Està vist que per als que no volem justificar la barbàrie i el crim, véngui d'on véngui, ni aquest, ni la suposada terra del profeta no és el nostre regne. Per això, davant les trinxeres del pensament, cal ser coherent i protestar de manera ferma contra l'assassinat i el menyspreu absolut als drets humans, faci qui el faci.

No podem deixar intoxicar-nos per arguments maniqueus i cruels que intenten establir categories de morts i de terroristes. Què són més importants, els 23 morts espanyols en un cap de setmana a les nostres carreteres o els 19 activistes estrangers assassinats per l'exèrcit hebreu? Què fa més por, un talibà clamant venjança o l'Estat d'Israel, protegit pel poderós capital jueu, amb llicència per matar?

La qüestió és embullar i defensar el que és insalvable. I això es fa amb l'atac d'Israel i amb la crisi perquè a les trinxeres dels partits polítics no hi ha ni lleialtat d'Estat ni sentit de la responsabilitat. El PP, protagonista de l'espoli a les arques públiques, es veu guanyador a costa d'una crisi i els socialistes, atònits, mantenen el vaixell sense timó ni encert. El sistema s'enfonsa mentre els privilegiats criden un poc més, no sigui cosa que la crisi els acabi afectant.