...i altres herbes

El projecte
En primer lloc, i abans de qualsevol altra consideració, vull constatar la meva alegria per l'arribada de Llorenç Serra Ferrer al Reial Mallorca. Anirà bé. N'estic ben segur. Ara bé, que ningú es pensi que serà un camí fàcil i planer. Ben al contrari, estarà ple de dificultats i patiments. El tècnic de sa Pobla té clar com s'ha de gestionar el Reial Mallorca. En aquest sentit, si algú mai s'ha imaginat que Serra Ferrer era una espècie de cavall blanc, d'Abramovich a la mallorquina, s'ho pot llevar del cap.

El grup format al voltant de Serra Ferrer disposa del capital imprescindible per comprar les accions de Mateu Alemany (poc més del 93 per cent del total) i té també el múscul financer necessari per gestionar un club de les dimensions del Reial Mallorca. Ara bé, ha de quedar clar que el grup de Serra Ferrer no està disposat a invertir més doblers dels estrictament necessaris -els de la compra- a la Societat Anònima Esportiva. El fet que l'entitat hagi presentat concurs voluntari de creditors obliga els gestors a adequar la despesa als ingressos. Es tracta d'una imposició lògica en una empresa en concurs, que coincideix completament amb la filosofia que vol implantar Serra Ferrer.

El pobler, en aquest sentit, té clar que la Societat Anònima Esportiva no es pot gastar ni un euro més del que sigui capaç de generar. Aquesta circumstància obliga Serra a millorar l'eficiència en la gestió. Equivocar-se en qualsevol incorporació, apostar per un determinat jugador i fallar pot suposar el descens. És, idò, imprescindible dur a terme una gestió esportiva impecable. El Reial Mallorca perdrà la temporada que ve importants ingressos, ja que el contracte de patrocini d'Ono i el de l'empresa constructora Llabrés Feliu finalitzen el trenta de juny.

L'equip, a més a més, es veurà obligat a renunciar a futbolistes que han tingut un paper vital durant la campanya. Em referesc, per exemple, al davanter basc Aduriz, que haurà de ser traspassat. Així mateix, el sentit comú fa pensar que jugadors de quantiosa fitxa com Webó, Varela, Lux... no continuaran a l'entitat. Se'ls haurà de cercar una sortida, que no serà fàcil. Ara bé, malgrat que sigui amb algun cost, hi ha futbolistes que han de deixar el Mallorca, perquè no es pot assumir la seva fitxa de cap de les maneres.

Dit això, la realitat és que el Mallorca, previsiblement, no tindrà gaire dificultats per reduir de manera substancial el cost de la plantilla. Ara bé, almanco des que es convertí en Societat Anònima Esportiva, l'any 1992, el Reial Mallorca ha necessitat que els propietaris hi afegissin doblers de regularment. Així, per exemple, l'enyorat Miquel Dalmau es deixà a l'entitat molts doblers, com també ho feren el Grupo Z i Vicenç Grande, que va invertir i perdre rere la Societat Anònima Esportiva més de 15 milions d'euros. Ara, amb el Mallorca amb concurs de creditors, s'ha d'apostar per l'equilibri pressupostari de bon de veres. No en queda altra.

El projecte (II)
Llorenç Serra Ferrer encapçala el grup d'empresaris que invertiran en el Reial Mallorca, però no en serà el president. La màxima responsabilitat en el consell d'administració serà per a un empresari català, però instal·lat a Mallorca des de fa un grapat d'anys. Serra serà el mànager general i la figura del director esportiu, en principi, desapareixerà. És a dir, que a Fernando Pons, tot i que té contracte en vigor fins al 2014, li intentaran cercar la sortida menys costosa per al club.