... i altres herbes

TW
0

Els comptes
Per quina estranya raó m'he posat a llegir els comptes de la temporada 2008/09, que foren aprovats el febrer passat per la junta general d'accionistes? No ho sé. Ara bé, puc assegurar-vos que encara avui hi ha coses que em sorprenen molt. Per exemple, saber que es varen perdre 5.243.385,28 euros. I també és ben curiós saber que la despesa financera fou de 3.404.648,53 euros. Una altra curiositat, ben estranya, és el fet que s'haguessin de reformular els comptes, atès que s'havien activat quatre milions d'euros comptabilitzats en concepte de costos de formació dels jugadors del futbol base. Finalment, es va tornar enrere.

Una errada de quatre milions d'euros em sembla significativa i ben estranya. L'informe auditor de la temporada 2008/09 revela també que la Fundació Reial Mallorca deu al club vermell 4.215.000 euros per l'acord de venda de la ciutat esportiva de Son Bibiloni i els títols de propietat del Lluís Sitjar. Aquella venda fou una operació financera ben legal, que facilità que la Societat Anònima Esportiva resolgués els seus problemes econòmics fa ja un bon grapat de temporades. Idò bé, l'anàlisi dels auditors fa saber que l'Ajuntament de Palma ha iniciat actuacions per adquirir el Lluís Sitjar. És ver que les negociacions les ha iniciades Cort, però també ho és que, finalment, serà la Conselleria de Comerç i Indústria de Xesca Vives qui haurà de pagar el solar per construir-hi el nou recinte firal.

Els mateixos experts asseguren que la Fundació Reial Mallorca confia de vendre el Lluís Sitjar per pagar el deute al Reial Mallorca. Res no s'hi diu, és clar, de la crisi econòmica que ben probablement paralitzarà la compra del Lluís Sitjar. De la lectura de l'auditoria es desprèn també que el Mallorca, ara propietat de Mateu Alemany, ha previst un ingrés extraordinari d'un milió d'euros més com a conseqüència del traspàs de Samuel Etoo del FC Barcelona a l'Inter de Milà.

El club palmesà ingressà 500.000 euros per aquest concepte, però troba que la taxació en l'operació de compra-venda és inferior al valor de mercat, per la qual cosa els serveis jurídics de l'entitat, amb Joan Buades al capdavant, tenien previst interposar la preceptiva reclamació. Ah, per cert, tot i que Mateu Alemany arribà al Mallorca per desembre de 2008, poc o res va poder fer per variar-ne l'economia. Certament, la responsabilitat financera de la campanya esmentada és de l'expresident Vicenç Grande.

El concurs
Aconseguir que els creditors no siguin especialment combatius és fonamental. De fet, Mateu Alemany podria tenir moltes dificultats si n'hi hagués cap que es proposàs tocar els nassos al propietari del Reial Mallorca. En tot cas, el misser andritxol està convençut que aconseguirà arribar a acords que facilitin un concurs ben tranquil. En aquest sentit, no hi ha constància documental que cap enemic del Reial Mallorca o de Mateu Alemany hagi decidit comprar deute. De moment, ningú no ho ha fet, però...

Serra Ferrer
No hi ha dret. Aquesta societat nostra és especialista a capolar projectes, fins i tot abans que comencin. Ho dic, en aquesta ocasió, perquè ja hi ha mallorquinistes malintencionats que recorden que un fill de Llorenç Serra Ferrer es dedica professionalment a la representació de futbolistes. És a dir, que exerceix d'intermediari. N'hi ha que no s'atreveixen a dir-ho de manera explícita, però insinuen que si Llorenç Serra Ferrer entràs en el Mallorca, el seu fill treballaria molt. Déu meuet! Us puc ben assegurar que en Llorenç és absolutament incapaç de fer res que pugui perjudicar el seu estimat Mallorca. Segur.