I ara, dona, idioma i flama

El Correllengua de l'any 2010, popularment participatiu, emocionant i engrescador, s'ha acabat. Es va acabar el passat dia 8 a Petra. I ara? Ara de Petra a l'infinit o a la infinitat, que és la qualitat de l'infinit, més comprensible per als catalanoparlants que han portat la flama de la llengua, que per tota l'oposició, idiotitzada, que neix i s'atura en un ara i aquí, miopia política i cultural i, especialment, social.

Comencem a raonar per la part menys perillosa, menys calenta: la flama. Una massa gasosa en combustió, i que crema, topològicament per dalt, per baix, a la dreta i a l'esquerra i , ideològicament, encara crema més.
L'idioma és la llengua considerada com a pròpia d'una comunitat lingüística. El nostre idioma és el català en les seves variants illenques. Ara, si voleu, consultau el mot "català", com a idioma, al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española. I tot seguit al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalns o de qualsevol acadèmia o universitat europea. Llegiu, comparau i rebentareu de riure, però la cosa és tràgica. En ple segle XXI, és un insult que encara hi hagi mentalitats tan tancades.

El meu amic, el poeta Jaume Vidal Alcover, la persona més culta que a Ciutat vaig conèixer, va ensenyar-me un poema medieval que resumia el bo i millor de cada una de les nacions d'aleshores. Començava així: "Plaume el cavaller francès /e la dona catalana...". La dona catalana, la del Principat i la de les Illes. La dona assenyada i imaginativa. Les nostres mares, les nostres àvies. Ara, cap a l'infinit. Cal que la jove dona catalana, mallorquina, estalonant-se en el seu company, alcin ben amunt, fregant els estels, la flama de la llengua. La dona d'ara és el futur del món, és la mare d'una nova generació, d'una nova ideologia. Confiem cegament en ella. Amunt la flama! Calze de l'esdevenidor. Dona catalana, dona mallorquina.