algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
29°

Els principis i les conviccions

L'entrevista de Raphel Pherrer a l'expresident Cristòfol Soler, publicada divendres en aquest mateix diari, em va semblar d'allò més suculent, per molts motius. Sobretot perquè Soler ens recordava el paper dels principis com a referent i com a pal de paller d'un partit i de qualsevol governant. En realitat es referia als programes, més que no als principis programàtics. Més enllà dels conceptes i el seu significat allò que tenia més interès, des del nostre punt de vista, és aquest recordatori a la doctrina, els programes i els principis, com a referència. Una menció que complementava amb una confessió: "Una persona mai no se sentirà identificada amb el seu partit al cent per cent i s'ha de mirar fins a quin punt s'hi està còmode".

Afirmacions i declaracions com aquestes reconforten i animen la vida política i serveixen de consol a molts ciutadans que es mouen en cercles concèntrics pròxims als partits i els àmbits de poder. Hi ha punts de vista que acompanyats de coherència i de rigor personal, malgrat les ombres que porta associada qualsevol vida humana, tenen un valor pedagògic i exemplar per a la ciutadania. Aquesta de Cristòfol Soler, per la seva sinceritat, llibertat i bonhomia, potser serveix per reconciliar-nos amb la política i permet imaginar partits integrats per persones i no per robots autistes. En aquest mateix sentit es manifestava el nou arquebisbe de València, Carlos Osoro, en una entrevista recent.

Entre d'altres coses d'interès d'aquesta entrevista valia la pena destacar el seu compromís a favor de la llengua dels valencians ja durant el primer any del seu episcopat, la seva voluntat de sintonitzar amb l'ànima del país, la capacitat d'entesa amb els sectors del clergat més progressista i fins ara marginat pels seus antecessors i amb només un any haver creat alguna llegenda urbana, com ara que se'l pot veure pels carrers de València, amb la seva motxilla, transitant de parròquia en parròquia. Potser les persones, amb els seus gestos i les seves actituds, quan aquests responen a les bones pràctiques, esdevenen també energètiques per a la ciutadania. No conec gaire aquest bisbe càntabre, ni tampoc he seguit la trajectòria de Cristòfol Soler durant els darrers deu anys, però llegint les seves declaracions hom percep que es troba davant persones que aporten un alè de frescor, potser perquè tot plegat s'ha contaminat de tal manera que hem oblidat allò que suposa la senzillesa, la coherència i la virtut de ser lliure.

Potser en el cas d'Osoro hom ha de valorar que és un personatge atípic, méstre d'escola, pedagog, matemàtic i instructor d'educació física; i en el cas de Soler parlam d'un ciutadà de conviccions democràtiques perquè havia participat i coneixia en profunditat i de primera mà les estructures i les organitzacions del darrer franquisme, la qual cosa encara atorga més credibilitat a les seves denúncies i les seves crítiques a la dictadura. Uns i altres, tanmateix, ajuden a entendre el caos del present i apareixen com a punts orientatius en aquesta aventura de desfeta i de depressió cívica i mística que experimentam.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.