Em crida la meva sogra, terroritzada per la notícia que un nigul de cendres volcàniques avança d'Islàndia cap a les Balears. Qui li ho havia de dir, que a un poblet de Mallorca li anassin a tocar aquestes canòssies? "Aquestes coses abans no passaven". Mir de tranquil·litzar-la, talment com vaig haver de fer amb un fill meu, quan era petit; una nit me cridà i me digué plorant: "Mon pare, tenc por del forat d'ozó". No tenia les pors que tenguérem nosaltres, l'infern al capdavant d'elles amb els seus viàtics, els capellans... sinó que en aquest cas, el seu mestre, entusiasta de l'educació ambiental, els havia pintat el seu futur amb desgràcies descomunals -per evitar-les havien de tancar el grifó quan es rentaven les dents i reciclar els fems de ca seva-. Ho férem, ja ho crec, i es va acabar la por, però després d'haver parlat amb l'activista pedagògic, pregant-li moderació amb els infants quan els explicava les conseqüències de la crisis ecològica i el canvi climàtic.
No sé si se recorden que una de les tesis que va circular, fa un temps, sobre l'extinció dels dinosaures -a part d'una altra, més peregrina, l'impacte d'un gran meteorit a la Terra- va ser la de les erupcions volcàniques, que conformaren un gran nigul que enrevoltava la Terra, que, a la vegada, a més de la rarefacció atmosfèrica, va provocar una disminució del potencial calòric solar que arribava al planeta, la qual cosa va provocar etc., etc. Per tant: els dinosaures s'acabaren. Ara ens toca a nosaltres. A més de les mil pel·lícules sobre els impactes meteorítics als nostre planeta i altres desastres de menor escala -terratrèmols, incendis, inundacions, tsunamis, tornados, tempestes perfectes...-, el caos aeri provocat aquests dies per un volcà ha despert també la vena apocalíptica que duim tots a dins. Per a uns, els avions podien volar malgrat el nigul cendrós; per a d'altres, Nostradamus torna a guaitar al cap de cantó per dir-nos que ara, ara, és de bon de veres; una altra versió del Mane, tecel, fares.
Crid el meu expert en niguls estranys i m'explica la cosa, amb la història de les erupcions volcàniques inclosa i s'esplaia amb la mort de Plini el Vell. El qual, mentre estiuejava, veié un ennigulat negre sobre Nàpols, féu armar un vaixell i hi anà a ajudar la gent, però no tornà. Era l'agost de l'any 79, durant l'erupció del Vesuvi, que tapà Pompeia de cendra volcànica; ho conta el seu nebot Plini el Jove. "Però vaja -me diu-, de niguls preocupants n'hi ha de moltes castes. I els niguls de fang, què? Quan la situació meteorològica és de baixes pressions al nord d'Àfrica i allà hi ha tempestes, s'aixeca la pols del desert, que és transportada per l'atmosfera, i les fraccions més fines poden arribar fins al nord de França o Anglaterra. Si són rentats per l'aigua, aquests niguls de pols provoquen pluges de fang (en realitat, són llims: un poc d'argila i arena). S'ha demostrat que en alguns episodis han caigut sobre Mallorca 40.000 tones de fang. En 25 anys, 300 dies ha plogut terra, i van en augment".
"Ara bé -afegeix el meu expert de capçalera-, un dels més preocupants, de niguls, va ser el de Txernòbil, i la gent ja no se'n recorda. Va ser un dels tocs d'atenció que Mallorca no és un roqueta aïllada, cofoia i segura al mig de la mar, sinó un lloc a l'abast de les malifetes contemporànies, humanes, naturals i divines. L'any 1986, el 26 d'abril, a un poble de l'URSS, avui dins Ucraïna, durant una prova a la central nuclear de Txernòbil un augment repentí de potència d'un reactor va produir un sobreencalentiment del nucli que acabà provocant l'explosió de l'hidrogen acumulat. La quantitat de material radioactiu alliberat fou 500 vegades major que el de la bomba atòmica d'Hiroshima. S'hagueren d'evacuar cent cinquanta mil persones i saltà l'alarma internacional en detectar-se radioactivitat a molts països. L'explosió formà un enorme nigul radioactiu que, per mor de les circumstàncies atmosfèriques, primer va anar cap al nord, per Polònia cap a Escandinàvia, després varià el rumb i travessà l'Europa Central, mentre una altra branca partia cap a Àsia. El dia 3 de maig féu acte de presència al nord de la península Ibèrica i al Mediterrani i arribà, ja debilitat, a Còrsega i les Balears. On va ploure, les partícules radioactives es precipitaven en terra i contaminaven la vegetació, les cuïtes i el sòl amb cesi-137, estronci-90 i plutoni-239, substàncies amb efectes cancerígens. Es prohibí el consum de molts de productes, però els animalons salvatges menjaren elements contaminats i aquí es prohibí també el consum de tords. Tords radioactius!".
Me crida l'altre apocalíptic de torn. Aquest està obsessionat amb la fi del turisme i dels hotelers; ara, amb la cendra volcànica, ja albira que s'acaba d'una vegada la Mallorca Turística i que de les seves cendres, mai tan ben dit, en naixerà una altra Mallorca, menys putejada. El meu amic espera -i desespera- el crac definitiu del model turístic a les illes: "Serà aquest pic?". M'havia cridat altres vegades donant-me la murga amb el turisme de tot inclòs i el grip A; el tot inclòs, segons ell, acabaria amb l'oferta complementària i aquesta es rebel·laria contra els hotelers -els hamburgueseristes, els pubs i bars de prop dels hotels, famolencs i desesperats, com en temps de l'antimaquinisme, llançarien les seves ires contra els hotels-; quan la crisi financera de les hipoteques fems, ja cregué que els turistes no es mourien de ca seva. Ara, amb el nigul de cendres islandès li reneix la seva esperança. "Venga models: models de país, model d'economia, model turístic, model de desenvolupament, full de ruta de tal, pla de qual, model sanitari, model d'IB3, berlusconis, zapateros pinotxos, francesc antich i l'estol de monges conselleres i... tanmateix, un punyetero nigul ens retorna a l'antiguea de moure's en barco: l'antiga insularitat, Mallorca una ratolinera, i si surts de Mallorca després a Barcelona te trobes amb un altre coll de botella".
Continua, excitat: "Però ja ha anat bé el nigularro aquest, ha desemmascarat aquesta Mallorca de turisme fàcil i barater, plena d'hotelers sobrats... Aquesta Mallorca plena de multiculturalisme barat, que ens sortirà car, de globalització aplanada i redona, de joves i vells que suren i moren, tanmateix, com els altres. Aquesta Mallorca de polítiques banals, de posar mà als calaixos de l'interès general, paga poble! Aquesta Mallorca sobrada de líders esportius i de líders espirituals o socials; i els que hi ha, saps què són? Idò gurus d'estopa, gurus de poca volada, llegidors del futur a les mans brutes de la ciutadania, culturalment opacs; brillants, sí, però de greix; lluents de saïm, de segles de menjar ensaïmades i camaiot". Retir l'orella del telèfon i només sent adesiara paraules disperses de la soflama, que es va desdibuixant: "Paisatge, patafísica, metafosca, topofòbia, ferma, furmicanits, tonatge, opermeier, escrot, esput, flamatel·la, fameliar, gahauemi, kalaojam, mneneyua...". Li penj amb l'excusa que demà he d'agafar un avió cap a Holanda i la por em devora. Li promet que rellegiré Sota el volcà, de Malcolm Lowry, a 10.000 metres d'altura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.