cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

La Mallorca desclassada

A la segona meitat del segle XX alguns fills de famílies d'estatus social alt passaren a defensar uns interessos que no eren ben bé els de la seva classe. Enrico Berlinguer a Itàlia i Nicolás Sartorius a Madrid, per exemple, eren aristòcrates i foren dirigents comunistes destacats, i, per tant, es convertiren en defensors del proletariat, segons el tòpic encara vigent. Per descriure aquest fenomen es digué que eren joves "desclassats". A molts de mallorquins, al meu entendre, els passa una mica això: defensen interessos forasters, valors que no els són propis, amb una aparença de modernitat que no és altra cosa que impostura. Impostura en alguns casos flagrant, com la d'aquella portaveu dels manifestants anticorrupció que exigia als polítics la devolució dels doblers, i amb aquesta exigència, sens dubte benintencionada, ofenia les moltes famílies modestes estafades pel seu pare.
No, la modernitat no exclou, sinó que exigeix, que quan actuam sapiguem qui som i d'on venim.

I la veritat és que els mallorquins venim d'una llarga tradició de malfiança envers tots els poders de l'Estat, en particular la Justícia. El delicte, en països de tradició democràtica, sol anar acompanyat de censura moral, però aquest no és el nostre cas perquè la nostra és una història de subversió virtuosa. Deixant de banda el fet fundacional de la nostra nació (delictiu, si és vist des del costat musulmà), ja ens convertírem en subversius amb la Germania (i la justícia de l'emperador sentencià que amb la derrota hi entrava la requisa de tots els nostres béns, és a dir, molts d'anys de fam, i l'esquarterament del nostre líder) i ens dedicàrem posteriorment a les molt dignes professions de pirates, corsaris i contrabandistes. Quantes vides no salvà la penicilina de contraban dels nostres benemèrits delinqüents! A què esperam a erigir-los un monument? A Istambul he vist el del pirata Barba Roja, i a Anglaterra feren "sir" el corsari Francis Drake.

L'abús de la depredació fiscal de l'Estat fa moralment acceptable l'existència de molts de delictes honorables, com són els pagaments "en negre"; m'ho deia un altíssim (i de moralitat inatacable) càrrec de la Conselleria d'Hisenda en temps del PP: "No convé perseguir gaire l'evasió fiscal per no empitjorar encara més el nostre dèficit amb l'Estat". No ens enganyem: totes les famílies que, després de contribuir anualment per la força amb més de 3.000 € al benestar de les altres autonomies, miren de robar-ne uns quants centenars a l'erari públic pagant les factures "sense IVA" no cometen un delicte diferent al de tots els casos de corrupció que jutgen els tribunals. Passa, només, que aquí és Mallorca i no Suècia, i aquí tenim per costum defensar-nos de l'Estat, mentre que allà tenen per costum confiar-hi i acollir-se a la seva protecció. Els seus motius tendran, els suecs, mentre que nosaltres tenim els nostres, que són ben diferents.

No vull dir que no s'hagi de censurar la corrupció, però anar més enllà de criticar-ne la desmesura, o escandalitzar-se per unes pràctiques que aquí són generals i més velles que el pastar, només és propi de forasters que ignoren la nostra tradició i les tristes circumstàncies que condicionen la vida d'un poble espoliat que, històricament, no ha tingut més sortida que el "campi qui pugui". I aquells que han provocat i provoquen aquest desastre col·lectiu no hauran de respondre mai davant els jutges perquè són fills predilectes de l'imperi. Ni hauran de suportar mai cap manifestació en contra perquè aquí sempre erram el tret. Jaume Matas tenia tot això al cap quan apel·là a la seva mallorquinitat ("Jaume" i no "Jaime" i la corbata amb l'illa) per mirar de presentar la seva persecució com una persecució a Mallorca. No era mala estratègia, però havia espanyolitzat massa per fer-la creïble. A Cañellas, en canvi, és segur que li hauria funcionat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 13 anys
En Jaume Matas no defraudava per a donar-ho an es poble. Es luxe des palau, que s'està investigant d'on venia, no estava a disposició des poble.
Per altra banda, t'has oblidat des monument an es corsaris que hi ha ben visible en es port de Vila, a Eivissa, no cal anar a Anglaterra o a Istanbul
Valoració:1menosmas
Per Joan Pons, fa mes de 13 anys
Això és, simplement, apologia de la corrupció. Una merda d'article.
Valoració:-10menosmas
Per navegant, fa mes de 13 anys
Alguns comentaristes es beneficiarien intel·lectualment de la lectura de:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/04/la_tomba_de_l_rsquo_esquerra_felic_50798.php
Valoració:1menosmas
Per Xesca, fa mes de 13 anys
Ostres, que bé, Joan Mir torna a publicar en aquest diari.

Això és una molt bona notícia.
Valoració:1menosmas
Per FLYPY, fa mes de 13 anys
No se que seria peor, que el tipo que ha escrito esto se creyera lo que escribe o que se tratara de una maniobra propagandistica pura y dura...
Valoració:-10menosmas
Per Jordi, fa mes de 13 anys
Quin desbarat. Això (no se'n pot dir article) no té agafa per enlloc. És un deliri o un esperpent? Aquests són els nous afiliats d'UM. Impressionant.
Valoració:-14menosmas
Per Anna, fa mes de 13 anys
¿Però... què putes té a veure amagar l'IVA d'una factura ja sobrecarregada d'impostos indirectes bona part dels quals van a parar a una comunitat distinta de la nostra amb l'expoli econòmic que suposadament han fet els polítics? ¿Com pot l'articulista comparar les dues coses? Aquest article necessita moltes puntualitzacions, perquè d'una primera lectura se'n dedueix que tots els mallorquins som uns lladres.
Valoració:-11menosmas
Per miquel, fa mes de 13 anys
Ahhhhhhhhhhhhhh!
Ara ho entenc. Estava tot calculat i feia part d'una estratègia dels patriotes d'UM (i del PP) contra Espanya. Els grifons del palasete eren tot un obús independentista contra la línia de flotació de l'imperi.
I els que no robam i pagam els nostres imposts? Vols dir que som mal mallorquins, que no respectam les nostres tradicions i ens deixam trepitjar per la bota espanyola?
Avui t'has superat, johnnie.
Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente