cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

La corrupció política (1902)

"La política, pertot arreu, és la ciència de governar els pobles, menys aquí.(Es refereix a Veneçuela a començaments del segle XX). Entre nosaltres, la política és una indústria de la qual viuen, confortablement, els qui la saben explotar, i pobrament els qui no viuen d'altra cosa. En els segles passats, els delinqüents restaven en salvament tot d'una que trepitjaven un lloc sagrat. La política és el lloc sagrat on troben asil els qui són perseguits per la necessitat i, algunes vegades, per la policia. No vol dir això que tots els polítics sien iguals, no; hi ha molts homes cridats per la seva saviesa, per l'opinió pública o per circumstàncies especials, a fer papers determinants en la política; el que dic jo és que tot el que no pot fer altra cosa, troba en la política un lloc on aferrar-se. Un comerciant arruïnat en els negocis ha un vot d'adhesió personal i aconsegueix refer la seva fortuna a una duana o una comissaria.

Un advocat que només ha tingut plets amb la seva sogra s'asila a una tresoreria previ un vot servil i fals de cega fidelitat. Un metge que ha enviat al cementiri els pocs malalts que s'han posat en les seves mans, aconsegueix un lloc a les Corts de Justícia, i segueix tractant els sans amb el mateix encert amb què tractà els malalts. Un agricultor que no ha conreat més que el joc i l'amor rural, abandona l'arada plena de rovell, sense rella ni timó, i es col·loca el sabre que li permet d'atropellar els veïns des d'una Comandància civil, revenja de la feineria dels altres que ofenen la seva vagueria.

És a dir, que tots aquells que no tenen vocació per a alguna feina honesta; tots els qui nasqueren predestinats a viure de la suor del front dels altres; els qui tenen la innegable superioritat de la insolència, mena de dret diví que els fa senyors de vides i hisendes, i tots els qui nasqueren per anar de panxa, com el llangardaix, però que caminen sobre els peus perquè Déu oblidà de posar-los cua, van a formar en aquest gran centre que es diu política. Per esser polític d'ofici i mantenir-se sempre dempeus, es precís aprendre la faula del camell: saber doblar el genoll al davant de l'amo i sempre hi haurà abundància de pastura...".

Curiosa, aquesta visió de la política d'aquest mig oblidat escriptor sud-americà, gran observador, i tot exposant amb humor algunes consideracions que ens poden semblar vigents, ara mateix, quan els escàndols de corrupció de les nostres illes han posat les Balears al nivell de país que alguns diuen, tot i que és injust en un cas i l'altre, bananero. I amb el mateix humor, Francisco de Sales Pérez afegeix: "Mentre no hi hagi un governant que persegeixi el primer periodista que el presenta com a íntegre, patriota o honrat, no tendrem una República seriosa".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.