Gal·licismes en el menorquí

El general en cap de l'expedició era el duc de Richelieu, mariscal de França i neboder del famós cardenal Richelieu. Tornat a la cort de Versalles, en presentar-se al rei Lluís XV, aquest només li va dir unes paraules ben fades: "Ah, ja sou aquí, senyor Mariscal? Com heu trobat les figues de Menorca? Diuen que són molt bones...". Dos governadors francesos, el marquès de Fremeur i el comte de Lannion, estan enterrats a Santa Maria de Maó. Del mencionat comte hi ha a Ciutadella dos quadres, un a casa Saura i l'altre a casa Sintas. Diuen que no va ser un mal governador.

Dels set anys de dominació francesa, queda a Menorca el poble de Sant Lluís. Hom creia que també havien restat algunes paraules franceses en la parla dels menorquins, com "arranjar", "buqué", "rendivú"... Així mateix, hi ha que diu que Menorca va fer conèixer als francesos la nostra salsa d'all i oli, que es va dir de llavors ençà "salsa maonesa".

Arranjar, pres del fr. arranger 'disposar en l'ordre que convé', 'arreglar', 'adobar una cosa que no funciona', no sols es troba a Menorca, sinó a Mallorca i al Principat; per tant, és agosarat dir que és una deixa de la presència francesa a la nostra illa. També feim servir l'expressió ja t'arranjaré jo! ('ja et daré jo el càstig que et mereixes').

Francesc de B. Moll, en el seu estudi Rallant en pla -Anotacions sobre el menorquí- (Ciutadella, 1975), dels tres esmentats només assenyala com a tal francesisme l'expressió fer el rendivú ('fer compliments'). En canvi, hi afegeix serjant (eina de fuster) i, amb tota seguretat, sí que prové d'aquella època el mot sacardiu ('enrabiada'), que ve de la interjecció sacré Dieu. Encara es pot sentir a dir allò de "li va agafar sacardiu", amb el significat de 'li va venir un abscés de ràbia'. Escriu el filòleg ciutadellenc un poemet popular del segle XIX que son pare, l'actor i pintor conegut com En Mollet, recitava,: - Tres francesos -que else planc!- / per tres dies de menjar, / digau què els va fer pagar / mestre Joan es Mercant: / damunt coranta-un franc / tan sols no elsi va bastar! / Açò és vendre a lo judiu! / No me'n puc donar raó! I es francesos, de dolor, deien: Sacarnundidiu! / Aquest home és un brivó / qui mereix coure as caliu! (Sacarnundidiu!, és adaptació del francès sacré mon Dieu!).

Són molt poques deixes lèxiques; però hem de considerar que la dominació francesa va durar només set anys. Ben diferent de l'anglesa que, en tres etapes, van sumar gairebé vuitanta anys.

No és segur l'origen menorquí d'un famós all-i-oli. Hi ha una tradició acceptada que diu que hauria estat anomenada en record de la presa de l'illa el 1756. L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, en el volum que dedica a Menorca dins Die Balearen escriu açò: "En les classes benestants la Mayonnaise (corrupció de Mahonaise) és molt estimada: la qual segons una tradició antiga, i d'extensió general a Menorca, va ser inventada pel cuiner del duc de Crillon durant el setge al castell de Sant Felip, quan va veure que el seu amo assaboria com a menjar tan excel·lent les hortalisses de Menorca". Joan Coromines era partidari d'anomenar-la com a salsa maionesa, ja que aquest adjectiu en tot cas seria resultat d'una alteració de sauce mahonnaise 'salsa de Maó', "segurament causada perquè el personal culinari francès no distingia mahonais de bayonnaise 'pertanyent a Baiona'. És probable que no fos del tot un invent francès, sinó, com proposa Coromines, "una imitació modificada, ensopegada i amanida, del nostre espaterrant allioli" (DECLC, V, 374). La primera vegada que es documenta en francès és el 1807.