La incapacitat dels nostres actuals governs per destacar qualque acció per sobre del renou judicial comença a preocupar molts dirigents de l'esquerra. Malgrat la crítica a la megalomania de Matas i associats, que omplí Balears d'obres de dubtosa necessitat, evident sobrecost i demostrada tara, no han sabut explicar que es pot governar d'altra manera sense haver-se d'excusar a cada moment de no haver fet res del que haurien fet els altres. També s'ha de reconèixer que les circumstàncies no són les mateixes, ni la majoria absoluta és monocolor ni el moment econòmic és de desmesurada alegria, però es fan un fart de repetir que aquesta serà la legislatura amb més inversions estatals, que no s'acaben de veure, i callen que el nou model de finançament no és l'hòstia perquè només incrementa el percentatge a rebre sobre els ingressos però no els garanteix, i ara, dissortadament, fluctuen a la baixa. Certament, entre la crisi, les dificultats intrínseques d'un pacte complicat, l'herència en el dèficit i el renou de la corrupció, inclosa la que afecta alts càrrecs uemites ja expulsats de l'actual Govern, la legislatura no haurà estat un camí de roses, talment ho va ser l'anterior (uns gaudiren les flaires i la resta anam encara engalavernats en les punxes). Però l'obligació dels governants és fer el millor possible i explicar-ho prou bé a la ciutadania.
Vista la resposta a la provocadora estultícia de Matas a IB3, he reafirmat la confiança en el bon sentit de la ciutadania. Som del tot segur que tenim una societat farcida d'immadureses però on la majoria té criteri i no es deixa enganyar si disposa de la informació necessària. El perquè no se la informa de límits i frustracions, objectius i conquestes amb la normalitat de qui s'adreça a adults, no el sé i, a més, em sembla impossible d'entendre. Però ja ho veis: no només els governants es mostren incapacitats per a la comunicació, sinó que, com a responsables de mitjans de comunicació públics, permeten que el debat ideològic, la tertúlia plural d'idees, quedi en exclusives mans de la dreta més reaccionària. Per això ha servit la TDT, per a multiplicar els canals on la ultradreta es rearma ideològicament des de canals barats i contundents mentre l'esquerra se l'agafa amb paper de fumar i dimiteix de fer pedagogia del seu missatge, objectius i realitats. Potser tenen raó aquests portaveus de la reacció quan afirmen que l'esquerra camina desorientada sense saber adaptar el discurs al moment. No hi estic d'acord perquè el món és ple de think thanks on es pensa i es repensa el paper de l'esquerra. El problema torna a ser de pedagogia, de manca de respecte a la maduresa de la ciutadania per explicar-li les coses.
