Una erupció a molta distància quilomètrica, oceànica, serveix per trasbalsar tot el nostre entorn immediat d'aeroports i turistes. Fins que l'Eyjafjallajökull (digau-li "eiselevuk", que és més fàcil), situat en un dels grans monuments eruptius del món, va decidir sortir a agafar aire més enllà de la superfície petrificada ens havíem oblidat que la vida és una conseqüència dels volcans. Ara, que ens afecta a la butxaca, ho hem après. N'hi ha que, en canvi, obliden el paper dels volcans a l'inici de la vida al planeta i s'estimen més atribuir-ho al canvi climàtic. Potser el volcà només hagi sortit a prendre una alenada. Crec que aquí no passarà res. Res més gros del que ja passa, vaja.
QUI NO VOL POLS QUE NO VAJA A L'ERA.Per evitar perills o molèsties hauríem d'estar sempre allunyats de tot i això no pot ser. El nigul volcànic, que és format per petites partícules de vidre, s'ha desplaçat cap al continent i l'Europa central. Tenim el vell nord tapat per un nigul de cendra de roques polvoritzades i silicat. Les erupcions del volcà islandès podrien durar mesos o fins i tot anys. Ho diuen els entesos. La gent, en canvi, no entén com pot provocar aquest estat de confusió dels elements un fet que no és excepcional, ni per la magnitud de l'erupció ni pel lloc on s'ha produït. Al país del gel hi ha al voltant de dos centenars de volcans postglacials com aquest. Per a l'aviació, el caos està servit.
SITUACIÓ DINÀMICA I SUBJECTA A CANVIS. Encara són mals de preveure els danys que provocarà a l'atmosfera l'ennigulada volcànica. Si continua així com anuncien els geòlegs, s'han de mantenir les erupcions i sens dubte afectarà, globalment, el clima. El problema ara mateix és d'alta pressió, d'anticicló, i granar les cendres procedents d'Islàndia que arriben a la Gran Bretanya i al nord-oest d'Europa és impossible sense la pluja, la humitat i el vent habituals a la zona. Dissortadament, no hi ha cap senyal de canvi fins al final de la pròxima setmana. Hi haurà moments en els quals el nigul de cendra s'aclarirà una mica, però tornarà una altra vegada.
QUIN DESASTRE! UNA PUÇA HA MORT UN SASTRE! No hi valen lamentacions. No hi ha enemics petits, ni volcans de poca importància. Si en coincidissin diversos al mateix temps, potser veuríem un desastre excepcional. L'erupció del Pinatubo el 1991 va fer que la temperatura global de la Terra caigués entre un i dos graus. L'erupció del Tambora el 1815 provocà que a l'any 1816 el coneguessin com "l'any sense estiu", a causa de les baixes temperatures que es patiren a Europa i a bona part del planeta. El volcà Eyjafjallajökull està molt lluny de tenir una potència similar. Crec que preocupa més el mont Katla, un volcà més poderós, també situat a Islàndia, i les últimes tres grans erupcions del qual, curiosament, vengueren just després que el nostre eiselevuk entrés en erupció. Així que alerta mosques!
