algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
26°

Obscenitats del capitalisme a la mallorquina

Les grans empreses del sector turístic donaren suport a Jaume Matas de cara a les eleccions de 2003. Amb una sinceritat colpidora ho reconeixia l'empresari Miquel Fluxà (Iberostar) en una entrevista recent publicada a Diario de Mallorca, justificant l'actitud de la cúpula del sector per la seva desconfiança en el govern del primer pacte de partits progressistes. Pensaven, diu, que Jaume Matas era un bon gestor i un home honest. No diu que hi haguessin detectat una disposició oberta a la conjura, però és clar que això, si ho pensàs, tampoc no ho diria. La sinceritat de Fluxà és molt d'agrair, tot i que no confirma res que no sabés la societat illenca. Però no està de més recordar, precisament ara, que hi ha una part de l'empresariat que va ajudar sense embuts Jaume Matas a guanyar les eleccions que el feren president de la nostra comunitat. És una llàstima que no s'hagi publicat fins ara cap document que reuneixi tota la informació sobre comportaments empresarials amb motiu d'aquelles eleccions, perquè s'hi varen donar situacions que avergonyeixen qui encara conservi un mínim de vergonya.

O sia que Miquel Fluxà no ens diu, a aquest respecte, res que no sabéssim, entre altres raons perquè l'ostentació de la complicitat dels grans empresaris amb Jaume Matas mancava de les normes bàsiques del pudor. Aquella simbiosi fou una caricatura tòrrida de les purulències del capitalisme més agressiu. On sí que és més d'agrair la sinceritat de l'empresari és en la constatació del desencís pel comportament del president Jaume Matas. Diu que, a l'equador de la legislatura, començaren a veure "coses rares", que es va produir en el president un "canvi d'actitud", que es va interrompre la comunicació i que ell "se sentia per damunt del bé i del mal". Ni tan sols els demanà ajuda per a la reelecció. Fluxà sosté: "Nosaltres ens podem equivocar, però no som xoriços". No qualifica directament Jaume Matas, però remarca que ells no són xoriços en parlar de les relacions amb el president.
Què li va passar, a Jaume Matas, a mitjan legislatura? La visió de l'empresari interessa, no tant perquè ens revela que Matas feia "coses rares", com pel que ens diu d'un un canvi d'actitud causant de la interrupció de la bona comunicació de què havien gaudit fins aleshores.

Se suposa que el material de què ara s'ocupen els fiscals i el jutge Castro deu tenir alguna relació amb aquelles "coses rares". El "canvi d'actitud", però, ens suggereix aquella alteració de la personalitat que es produeix en algunes persones en assolir un determinat estadi en la seva assumpció del poder. Aquest punt estaria relacionat amb un creixent sentiment d'impunitat, que ha menat tants de governants a cometre malifetes sense prendre les precaucions més elementals: la gent del carrer, arribat algú a aquest punt, deim que el poder li ha pujat al cap. I aquesta manera d'expressar-ho no acaba de ser correcta, perquè es tractaria, precisament, del contrari: el poder hauria abandonat el cap del governant per instal·lar-se en el cor, aquest muscle que ens fa cometre errors tan meravellosos i d'altres de tan lamentables: amb el benentès, tot plegat, que donem per bona la simbologia tradicional sobre la ubicació anatòmica del pensament i del sentiment. O sia, parlaríem d'abans de la intel·ligència emocional, que ha acabat d'embullar la troca i que ha enterbolit les restes de lucidesa convencional que encara ens quedaven.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys
No va ser a mitjan legislatura sinó gairebé tot d'una que ses organitzacions de sa societat civil llançaren es senyal d'alarma perquè gairebé tot d'una es veren ses intencions megalòmanes (autopistes a Eivissa i a Mallorca, per exemple) d'en Matas i del PP balear. Record com el GOB, per boca d'en Miquel Àngel March, digué que no podia donar es cent dies de confiança an es seu govern (atenció, ni cent dies, ja no parlem de mitja legislatura). Si en Fluxà diu allò que diu serà per discrepàncies amb en Matas que no tenen res a veure amb sa racionalitat, una virtud que sempre ha faltat tant a sa dreta política com, sobretot, a s'econòmica
Valoració:1menosmas
Per GF, fa mes de 12 anys
No, múscul. Gràcies.
Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 12 anys
muscle?
Valoració:2menosmas
Per Kalodian, fa mes de 12 anys
I res no ha canvat en el capitalisme mallorquí, perquè si Jaume Matas es tornàs a presentar tendria el suport de l'empresariat mallorquí sense cap mena de dubtes. Així són els empresaris, aquí i per tot arreu perquè basta veure qui és el patró de la CEOE i el que ha passat a les seves empreses.
Valoració:15menosmas
Per Antoni, fa mes de 12 anys
Extraordinari article, com és habitual, de Guillem Frontera. Voldria afegir una pregunta. Perquè si els hotelers veien coses rares, el grup Barceló donà un lloc de feina a Matas als EUA? Era un premi? A més de Fluxà, haurien de parlar els Barceló...
Valoració:18menosmas
Per Caterina, fa mes de 12 anys
La falsa sensació de poder il·limitat i d'invulnerabilitat també n'és un efecte secundari...
Valoració:15menosmas
Per Transtorns de la personalitat, fa mes de 12 anys
La coca també "canvia actituds" i fa fer "coses rares". (la de verdura i la de trempó)
Valoració:22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente