Encara que no ho diuen en públic -sovint tampoc són gent "pública" comme il faut-, n'hi ha que consideren "normal" el desviament de fons públics cap a viaranys més o manco espuris. El primer argument cau sempre pel seu pes: "tots els partits es financen de manera irregular", la qual cosa deixa l'interlocutor profà en aquests manejos completament fora de joc, però ens explicaria com d'impostades semblen algunes mans al cap quan es destapen determinades mangarrufes. L'altre argument, més neocon, si voleu, ens mena als postulats maquiavèl·lics, i interpel·la l'acció de govern: "si un governant ha creat riquesa -en la societat on mana, s'entén- és que ho ha fet bé".

El quadrienni governat per Matas no suportaria tampoc un judici tan primari -i erroni- com aquest darrer, atès que, vist en perspectiva, no hi ha cap gran infraestructura perpretada per l'equip d'elit de l'engominat president que resisteixi un escrutini distanciat. El velòdrom? El metro? Les autopistes eivissenques? No sembla que cap element d'aquesta tríada hagi representat per a la població balear i pitiüsa més beneficis que costos -l'equació bàsica del guany-, la qual cosa toma sense compassió l'anhelada -i esbombada- imatge de bona gestió, que aquell de més amunt podria utilitzar per compensar el doll de caixa -petit o gros- desviat cap a afers aliens a la gestió pública. Hi ha altres projectes faraònics, més o manco matisats pels actuals governants -l'hospital de la cardiopatia presidencial, per exemple- que aquests han acabat executant segons el projecte inicial, conscients i assumint que s'haurien hagut de fer d'alguna altra manera. Poca cintura o hipoteques irreversibles?

En ple 2010 ens podem demanar si el primer terç de la legislatura no hauria estat diferent si s'hagués sabut que Jaume Matas estaria avui en llibertat sota fiança de quatre-cents noranta-nou milions de pessetes i la seva sòcia -política- Maria Antònia de gairebé seixanta. El meu negre, innocent centreafricà sense estudis homologables, està convençut que moltes coses haurien anat d'una altra manera. Els seus companys de pis pastera, però, li recorden que tothom ja intuïa cosa, en aquells moments d'alegria econòmica. Era llavors quan bravejaven d'aquella bona gestió que, ailàs, sembla que serà ben indigesta.