algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 22°
27°

El moment

Qualque classe es degué perdre Jaume Matas quan va fer els seus fastuosos postgraduats per terres nord-americanes per no saber que els mitjans de comunicació en general, i la televisió en particular, només serveixen per reforçar missatges. Per tant, és molt difícil que quan Jaume Matas, expresident, exministre i excontribuent honrat de la Hisenda Pública, es posi davant la televisió amiga d'IB3 la cosa surti mínimament bé. Supòs que per un personatge tan arrogant i vanitós com Matas assumir l'escarni i la condemna popular era demanar massa. Així, com fan els que manen a les illes mediterrànies, un dia va aconseguir tres milions d'euros de fiança i l'altre, una entrevista de lluïment personal. Ell assegura que a l'hora de pagar ho va fer com va poder, llàstima que amb tanta defensa de luxe, assessor i bitllet de 500 euros disponible ningú no li explicàs que la credibilitat no és una accessori que es compra, com les ulleres d'estètica "progre" que portava a l'entrevista.

Matas no va convèncer a ningú, malgrat la seva exposició de novel·la de Dickens: sense feina, sense poder sortir del país i perseguit per un jutge i un fiscals dolents que li tenen mania. I és que mentre ell exposava el seu preparadíssim argument de conspiració, els mortals i empàtics teleespectadors no podien deixar d'imaginar-se davant una fiança de 3 milions d'euros, ells tots solets i la seva gens pràctica honradesa. D'aquesta manera, els seus arguments es van anar interpretant per un públic prudent, però no beneit. Minuts després de l'entrevista internet treia fum. Matas era condemnat, ara amb més virulència, mentre l'aplaudiment al jutge i als fiscals fou unànime.

Quan encara no havíem pogut pair la desafortunada entrevista, ens ha vengut l'origen de la fiança en forma de mascletà. Ni palau, ni propietats, ni familiars generosos, Matas va dir paguin-se i el Banc de València ho va fer, sense interessos i embullant una mica, per no faltar a la tradició. Un altre capítol que ha desfermat les ires dels clients del banc i que ha provocat que alguns amenacin de retirar-ne doblers. A nosaltres, els dòcils mallorquins, tota aquesta operació, i sobretot el pagament de la fiança, no ens ha sorprès gens. Sabíem que qualcú, per por, fidelitat o companyonia, posaria l'estora. Per això, esperam que la fiança i el seu rastre serveixin per qualque cosa més que per estalviar-li la carrera fins a la presó de Palma. Estam esperançats perquè volem que aquest petit parèntesi de la història de Mallorca, on la impunitat ha deixat d'existir, serveixi per recuperar la confiança i la dignitat. I és ara quan a Madrid els feixistes de sempre ens neguen la història i els morts, el moment de dir prou i exigir de les nostres institucions i poders polítics un comportament realment democràtic.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
Definicions de:
Manlleu.
Hipoteca.
Fiança.
La pregunta que poden fer els periodistes a en Matas o a un banc ès lo que costa diàriament una fiança de tres milions de euros?
A un 4%: 330 euros per dia.
A un 5%: 411 euros per dia.

Ara ès el jutge instructor el més sospitós ja que cada dia que passa fa guanyar doblers a un banc, per evitar aquesta sospita millor no posar fiança.
Valoració:1menosmas
Per Aspirant a foner, fa mes de 12 anys
Creus, Tomeu, que convendria tornar a aprendre a manejar la fona i arreplegar uns bons munts de pedres?
Valoració:1menosmas
Per Tomeu, fa mes de 12 anys
Bon article. Als mallorquins només ens han respectat quan erem experts a tirar pedres amb la fona. De llavors ençà, tothom ens ha fet befa, els que venen de fora i els traïdors de dins pagats pels que venen de fora. Quina vergonya!!!!
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente